En un món globalitzat on les identitats es dilueixen, molts catalans sentim la necessitat imperiosa de tornar a les arrels, de defensar una Catalunya autèntica, fidel a la seva història, la seva cultura i la seva ànima. En definitiva, a una Catalunya catalana per a preservar allò que ens fa catalans.
Una Catalunya genuïna comença per la llengua. El català ha de ser l’única llengua oficial al país. Només així podrem garantir la seva plena normalització i transmetre-la amb força a les noves generacions. Cal posar fi a una anomalia. Cal posar fi al bilingüisme on el català, la llengua pròpia, és arraconada per una llengua que ja domina l’espai mediàtic, judicial i comercial. La Catalunya genuïna és una Catalunya on el català s’escolta, es llegeix i es viu arreu, sense complexos ni subordinacions.
Aquesta genuïnitat s’ha d’estendre també a les tradicions i a la cultura. Catalunya té un patrimoni immaterial riquíssim, amb festes populars, celebracions, danses i tota mena de tradicions que s’han transmès al llarg de generacions, de segles. Volem que les tradicions catalanes tornin a ocupar el centre de la vida col·lectiva. No volem una cultura subordinada a modes globals o forànies, sinó una cultura catalana arrelada, viva i dominant, que s’expressi sense haver-se de traduir.
L’arquitectura i l’urbanisme tampoc poden quedar al marge. Arreu del territori, el formigó i els blocs impersonals han anat substituint les masies, les cases de poble, els nuclis històrics i els espais que respiren catalanitat. Recuperar una estètica pròpia —amb teulades inclinades, pedra vista, porxos, i places pensades per a la vida comunitària— és una qüestió de dignitat. Volem pobles i ciutats amb identitat, no còpies despersonalitzades d’un model urbanístic global.
També volem una Catalunya genuïna en la indumentària, en la roba que vestim cada dia i en la que ens posem per mudar. Cal que recuperem i posem al dia la roba de vestir catalana del nostre passat, la que vestien els nostres avantpassats abans que la indumentària es comencés a estandaditzar a finals del segle XIX. Recordem la imatge del jove Jacint Verdaguer quan assistí l’any 1865 als Jocs Florals de Barcelona i on en recollí el primer guardó, cofat amb barretina, portant faixa, espardenyes, camisa blanca i pantalons de vellut. Oi que austríacs i bavaresos sovint es guarneixen amb la vestimenta nacional que els és típica? Per què no ho podem fer els catalans? Tant assumit tenim l’autoodi que ens fa renegar d’allò que ens és més genuí?
La música tampoc no hauria de ser una excepció. La Catalunya genuïna és una terra on la música en català és hegemònica, no minoritària. Volem que les sardanes, les cançons populars, la música coral, els grallers, els sons de la terra i també els estils moderns cantats en català siguin omnipresents. No com a folklorisme decoratiu, sinó com a expressió viva de la nostra identitat. La música és cultura, però també és autoestima.
I finalment, una Catalunya genuïna ha de retrobar-se amb el seu entorn natural. Cal recuperar els paisatges tradicionals, la pagesia, els boscos, les vinyes, els prats i les muntanyes tal com les van conèixer els nostres avantpassats. El model especulatiu que ha devastat la costa i els entorns naturals ha de donar pas a una visió basada en l’equilibri, el respecte i l’arrelament al territori. Cal restaurar els camins antics, protegir els conreus i tornar la dignitat a la vida rural.
La Catalunya genuïna no és un somni nostàlgic, sinó un projecte de futur. És la recuperació d’allò que ens és propi i que en el passat ens va fer lliures i grans. És defensa de l’essencial. En un món que tendeix a l’homogeneïtzació, tenir una identitat forta és un acte revolucionari.
Per això, més que mai, repetim: volem una Catalunya genuïna. Volem una Catalunya veritablement catalana.
