L’article publicat recentment a 3cat amb el títol “Pronatalisme, el moviment global que ressorgeix a l’empara de l’extrema dreta” és una mostra més de la propaganda ideològica que domina els mitjans públics catalans. Lluny d’abordar amb seriositat la crisi de natalitat que amenaça el futur del nostre poble, l’article opta per estigmatitzar qualsevol intent de revertir aquesta situació com si fos una deriva “ultradretana”. Aquesta estratègia no només és irresponsable: és profundament nociva per a la supervivència de la nació catalana.
- El problema és real: Catalunya desapareix demogràficament
Catalunya pateix una davallada brutal de natalitat entre la població autòctona. Les catalanes tenen menys fills que mai, mentre l’Estat espanyol i les institucions autonòmiques afavoreixen un model multicultural que dilueix la nostra identitat nacional. Aquesta realitat és innegable: ho demostren totes les estadístiques. Però en comptes d’afrontar-la, 3cat prefereix criminalitzar qui assenyala el problema.
Cal un pronatalisme català com el que propugna Renaixença Demogràfica que protegeixi i afavoreixi les famílies catalanes, que incentivi la maternitat, que garanteixi un futur amb catalans a Catalunya. Això no és “odi”, és instint de supervivència.
- Estigmatitzar el patriotisme és el recurs dels qui volen liquidar-lo
L’article de 3cat intenta vincular el discurs natalista amb l’“extrema dreta internacional. Però a Catalunya estem parlant de la pura realitat d’un país que, si no fa res, serà residual al seu propi territori. I això ho denuncia Renaixença Demogràfica amb valentia, sense complexos i amb rigor.
Sense continuïtat generacional, no hi ha cultura, no hi ha llengua, no hi ha país. Criminalitzar aquest plantejament és un atac directe a qualsevol forma de nacionalisme català coherent.
- El multiculturalisme imposat és l’altre rostre del suïcidi nacional
Mentre es titlla de “perillosa” l’aposta per fomentar la natalitat, el model oficial promou activament la immigració massiva, la fragmentació social i la substitució cultural. L’anomenat “gran reemplaçament” no és una teoria conspirativa: és una descripció acurada del que passa als barris de moltes ciutats catalanes, on la llengua, els costums i la identitat catalanes són ja residuals.
No és casualitat que els mateixos que s’escandalitzen pel pronatalisme siguin els que aplaudeixen cada nou flux migratori massiu. La seva aposta no és per la Catalunya catalana, sinó per una “Catalunya postnacional”, buida de catalans i plena de població desarrelada.
- Ser pronatalista és ser responsable i compromès amb el país
Propugnar una política d’ajuts directes a les mares catalanes, de protecció de la maternitat, recuperació del valor de la família, no són radicalisme: són sentit comú. Qui si no nosaltres ha de vetllar perquè el nostre poble sobrevisqui? Esperarem que ho faci Espanya? O Brussel·les? O les ONGs globalistes que viuen de la fragmentació social?
És hora que deixem enrere la por a dir les coses pel seu nom: necessitem catalans, i per això cal que les dones catalanes puguin tenir els fills que volen tenir, amb condicions dignes i suport públic. Això no és exclusió, això és sentit d’estat i interès nacional.
- El sistema vol catalans sense fills i immigrants sense arrels
L’article de 3cat no és ingenu. Forma part d’una campanya més àmplia per fer creure que només hi ha dues opcions: o una Catalunya multicolor i sense identitat, o una suposada “extrema dreta” perillosa de suposats nazis desfilant. Però aquesta és una falsa dicotomia. El que proposem és nacionalisme català ferm, realista i que defensa el millor per a Catalunya.
I dins aquest projecte, la defensa de la natalitat catalana és clau. La promoció de la maternitat ha de ser omnipresent a la nostra societat. Ha de ser un eix central de la reconstrucció nacional. I si això incomoda als qui viuen de la fragmentació i de la liquidació de la nostra nació, encara millor.
Conclusió
El veritable perill per a Catalunya no és el pronatalisme. És la seva absència. I encara més, la criminalització d’aquells que posen el dit a la nafra. Si volem que hi hagi catalans demà, cal actuar avui. I això vol dir dir la veritat, defensar la nostra gent, i posar la nació per davant de la correcció política.
Catalunya no morirà per un excés d’identitarisme català. Morirà si no hi ha qui la defensi. Morirà si no hi ha catalans.
