Durant més d’una dècada, el sobiranisme català ha estat hegemonitzat per un discurs processista, tou i «progre», encarnat fonamentalment per les forces polítiques que, en teoria, havien de portar Catalunya cap a la independència. Tanmateix, el balanç després de tants anys de promeses incomplertes i gesticulació estèril és clarament decebedor. No només no s’ha avançat cap a la independència i la recatalanització de Catalunya, sinó que el moviment ha estat desmobilitzat, desorientat i progressivament neutralitzat de dins estant. És per això que ha arribat el moment de replantejar les prioritats dels independentistes.
Fins ara els independentistes han donat milions i milions d’euros a les caixes de resistència per alliberar els polítics processistes que ens han portat al fangar. I de què ha servit això? Com se n’ha beneficiat Catalunya de tots aquests diners dels catalans esmerçats en les caixes de resistència? No se n’ha beneficiat gens! Els catalans han donat milions a Òmnium i a l’ANC i de què ha servit? Òmnium ha regalat els diners dels catalanistes per a projectes multicultis i per a «lluites compartides» que no han beneficiat gens la Nació Catalana i l’ANC ha gastat els seus recursos en campanyes estèrils xupiguais que no porten enlloc perquè són processisme i més processisme.
Tanmateix tenim unes associacions i mitjans de comunicació nacionalistes catalans que han romàs al marge del relat oficial processista. Molts d’aquests actors, amb veritable sentit d’estat, més conservadors o arrelats a una visió més tradicional i sòlida de la Nació, han estat menystinguts, marginats o silenciats pels grans altaveus mediàtics controlats per la Generalitat «progre» per oposar-se al mainstream oficial contemporitzador amb Espanya i immigracionista.
Si els patriotes catalans volem un futur per a la Nació, hem d’entendre que el combat cultural i ideològic és tan o més important que el polític. Calen mitjans forts, ambiciosos i independents que defensin una visió clara de Catalunya com a Nació forta, amb una llengua, una cultura i uns valors propis i potents. I calen associacions que facin arrelar aquest sentiment nacional en tots els àmbits de la societat, de l’educació fins al món empresarial, passant pel teixit civil i familiar. Aquestes iniciatives no poden sobreviure només amb voluntariat i abnegació: necessiten recursos, suport i confiança. Cal que els catalans que creiem en la Nació donem diners a les entitats i mitjans de comunicació nacionalistes, en comptes d’Òmnium, l’ANC i els processistes de sempre.
És evident que molts d’aquests projectes no encaixen amb el marc ideològic dominant dins l’independentisme actual. Però cal preguntar-se: ha donat fruits, aquest marc dominant? Ha portat Catalunya més a prop de la llibertat? El nacionalisme conservador i l’independentisme no processista no només aporta una alternativa estratègica, sinó també una visió del país més arrelada, menys líquida, més centrada en la defensa de la continuïtat històrica de la Nació.
És per això que cal enfortir el múscul de les associacions i els mitjans de comunicació nacionalistes. Tot seguit enumeraré les entitats i mitjans de comunicació nacionalistes en les quals recomano que hi col·laborem econòmicament:
-Renaixença Demogràfica, una entitat que treballa per a conscienciar els nostres compatriotes de la necessitat que les noves generacions de catalans tinguin força fills.
-Societat d’Estudis Militars, una associació que difon entre els catalans la idea que una Catalunya independent ha de tenir exèrcit.
-XAFA.CAT, o Xarxa de Famílies pel Català, un grup de pares que lluita per la catalanització de l’escola catalana.
-La Flama, una entitat que té com a objectiu la creació d’escoles nacionalment catalanes al Principat.
-El Cercle Català de Negocis, una entitat que dóna a conèixer les bondats que tindria per a l’economia catalana el fet de poder disposar d’un estat propi.
-Esperit, revista online de política i pensament independentista i d’orientació conservadora. Tota una referència.
-Nosaltres Sols!, organització juvenil nacionalista i independentista que cada dia creix més i crea consciència nacional en el jovent català.
-Unitat Especial de Catalunya, entitat catalanista enfocada vers l’entrenament tàctic, la supervivència en la Natura i els primers auxilis.
-Casablanca, el pòdcast d’Enric Vila, el terror del processisme i l’autonomisme.
-Els canals de Youtube de Víctor Puig i Aleix Galvany, que donen veu a diverses personalitats del nacionalisme català que segur que mai sortiran a TV3.
-XCatalunya, el digital nacionalista i orriolista per excel·lència.
-Estat.cat, aquest mitjà en el qual col·laboro i que vol informar els catalans des d’un punt de vista nacionalista, amb sentit d’estat, de tot allò que els catalans hem de conèixer de l’àmbit català, europeu i mundial, sense els filtres del processisme «progre».
I segur que em deixo alguna entitat o algun mitjà de comunicació. Perdoneu l’oblit perquè no és deliberat.
És hora de sortir de la zona de confort i de reconèixer que sense múscul econòmic el nacionalisme no avançarà i Catalunya seguirà esllanguint-se. Donar suport —també econòmic— als mitjans, editorials, fundacions i entitats nacionalistes catalanes contràries al règim de Vichy i compromeses amb una visió clara de la Nació és una necessitat estratègica urgent.
