Com no podia ésser altrament, les «feministes» esnob occidentals, les mateixes que consideren un atemptat masclista emprar les formes masculines com a gènere neutre en lloc de destruir la llengua amb els invents de la novoparla woke, però que celebren que els seus amiguets de Hamàs violin i assassinin jueves perquè són jueves, també ignoren completament les dones que lluiten de debò contra un règim masclista que les oprimeix (encara més del que oprimeix els homes).
Per a aquestes «feministes» woke de pa sucat amb oli potser és tota una proesa treure’s la roba dins una església davant el capellà de torn però segur que no n’hi ha cap que gosés de llevar-se tota la roba (menys les dues peces interiors) en cap universitat de l’Iran com ho va fer Ahoo Daryaei.
Tampoc no en detindrien cap per portar el hijab mal posat ni la tancarien a l’hospital psiquiàtric que el règim masclista, misogin i feminicida iranià va habilitat després de l’acció heroica d’Ahoo Daryaei.
I, no cal dir, que tampoc no n’acusarien cap de col·laborar amb Israel com ho feren (injustament, sense proves i obligant a declarar en fals via tortura) amb Nasim Gholami, una altra heroïna heroïna real i feminista de debò: ans al contrari, per a aquestes pseudo-feministes de façana tot allò que diguin els integristes islàmics va a missa (bé, en aquest cas potser a la mesquita) i, en canvi, tot allò que tingui a veure amb Israel o els jueus és condemnable.
Així doncs, mentre a l’Orient Mitjà hi ha una lluita entre llibertat i opressió, entre tolerància i intolerància religioses, entre diversitat i homogeneïtzació (a mata-degolla, si cal) i, també, entre igualtat de gènere i opressió de les dones, a Occident el mal de l’opressió ha sabut infiltrar-se entre totes les ànimes febles que voldrien ésser quelcom sense esforç ni risc (per això reinventen i perverteixen lluites ja assolides entre els occidentals) i emprar-les de ninots contra el BÉ que li planta cara de debò.
