A principis del segle XIII feia temps que els catalans tenien la idea de conquerir l’illa de Mallorca, sota domini musulmà, per convertir-la en plataforma per a una ulterior expansió militar i comercial per la Mediterrània. A la vegada aquesta conquesta serviria per posar punt i final a la pirateria islàmica que assotava les costes catalanes i feia servir els ports mallorquins com a punt de partida per a les seves incursions.
A finals de l’any 1228 es va celebrar un sopar a Tarragona presidit per Jaume I organitzat pel navegant i comerciant barceloní Pere Martell. Durant aquest àpat, al qual assistí una bona representació de la noblesa catalana, els nobles catalans, entre els quals hi havia Nunó Sanç de Cerdanya, Bernat de Santa Eugènia i Guillem II de Montcada, exposaren al monarca el seu projecte d’envair i conquerir la Mallorca sarraïna.
Les Corts catalanes celebrades a Barcelona el 23 de desembre de 1228 aprovaren aquest projecte de conquesta, que comportaria l’annexió de Mallorca i les altres Balears i el repartiment de terres i riqueses entre els nobles que participessin en l’expedició. D’aquesta manera es començaren a fer els preparatius de l’empresa conqueridora. Un gran nombre de nobles catalans van voler participar-hi i hi van aportar un gran nombre de cavallers i peons, així com de recursos materials. Tanmateix, la noblesa aragonesa no es va voler implicar en una expedició de conquesta que veien que era cosa dels catalans i de la qual creien que ells no hi tenien res a fer ni hi podien treure cap mena de profit.
El 5 de setembre de 1229 un gran estol català va salpar de Salou, Cambrils i Tarragona devers Mallorca. El 12 de setembre, després del desembarcament de les tropes catalanes en terra mallorquina, es va produir la batalla de Portopí, que les enfrontà a un gran contingent andalusí. La contesa acabà en victòria per als catalans que, d’aquesta manera, van tenir el camí cap a Ciutat de Mallorca (la Madina Mayurqa musulmana) obert de bat a bat. El 15 de setembre començà el setge a Madina Mayurqa, el qual culminà el 31 de desembre amb la derrota sarraïna.
La data del 31 de desembre de 1229 és la data que marca el començament d’una nova era per a l’illa de Mallorca, una era catalana i cristiana que substituïa la Mallorca àrab o arabitzada i musulmana. Tanmateix, la guerra de conquesta a Mallorca no es va acabar fins l’any 1232, quan els sarraïns que no es van voler rendir i s’havien refugiat en els indrets més recòndits i salvatges de l’illa van ser finalment vençuts. La seva derrota suposà que els àrabs mallorquins fossin exterminats o esclavitzats, sense tenir en compte aquells que van tenir temps de fugir cap a Al-Andalus o el nord d’Àfrica.
La terra fou repartida entre els catalans i l’islam va ser prohibit. La mesquita principal de Ciutat de Mallorca va ser convertida en catedral cristiana, la Seu. L’illa va ser repoblada per catalans del Principat, sobretot de les terres més orientals del país, sobretot de l’Empordà, el Rosselló, el Vallès i el Maresme, i el català va passar a ser la llengua d’ús per part de tothom en el nou de trinca Regne català de Mallorques.
La conquesta catalana continuà aleshores vers Eivissa, que va ser conquerida el 1235. Menorca, tanmateix, no va ser conquerida fins el 1287, perquè arran de la conquesta de Mallorca els sarraïns de l’illa més oriental de les Balears van decidir de pagar un important tribut als catalans a canvi de no ser conquerits.
