El 30 de desembre de 1148 el comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV, va conquerir finalment la ciutat de Tortosa, fins aleshores en mans andalusines. Aquell dia, el penúltim de l’any 1148, Tortosa s’incorporava a la Cristiandat i, en l’àmbit polític, passava a formar part de Catalunya.
Els anys anteriors a la conquesta aquesta s’havia anat preparant a nivell material, polític i espiritual. La campanya havia adquirit la categoria de croada. Adrià IV, el Papa, havia legitimat l’empresa. Les terres d’Al-Andalus havien estat incorporades pel papat en l’espai objecte de Croada, al mateix nivell que Terra Santa, de manera que els privilegis obtinguts pels participants en aquesta campanya bèl·lica serien els mateixos que els dels croats que anaven a lluitar en els llocs sagrats.
D’aquesta manera el gran exèrcit croat que conqueriria Tortosa era format per les hosts catalanes i aragoneses organitzades pel comte de Barcelona i aleshores rei d’Aragó Ramon Berenguer IV, així com cavallers i tropes procedents d’Occitània. L’armada de Gènova també participà en l’empresa conqueridora, així com diverses companyies de croats anglesos i flamencs, així com cavallers templers i hospitalers.
El setge de Tortosa va començar a principis de juliol de 1148. La ciutat fou ocupada per les tropes croades catalanes i estrangeres amb relativa rapidesa, però tanmateix la resistència sarraïna es replegà a les alçades del castell de la Suda. Es tractava d’una resistència estèril perquè no hi hauria tropes sarraïnes vingudes de fora que acudissin a auxiliar els assetjats atesos els pactes del comte de Barcelona amb els governants de la Lleida i la València musulmanes que acordaven que aquests no socorrerien els alarbs de la Turtusa andalusina. Així doncs, el 30 de desembre de 1148 es va dur a terme la capitulació de la fortalesa de la Suda de Tortosa, que significava el començament d’una nova etapa per a la ciutat i la seva incorporació definitiva al món cristià i a la Catalanitat.
A partir d’aleshores començà el procés de colonització feudal i repoblació de la ciutat i dels seus voltants. A més de catalans procedents sobretot d’Osona, el Bages, el Penedès i el Vallès, s’assentaren a Tortosa i la seva comarca anglesos, gal·lesos, flamencs, genovesos, occitans i aragonesos. Foren els repobladors catalans, tanmateix, els habitants que van configurar la personalitat cultural, ètnica i política de la nova societat tortosina sorgida de la conquesta. D’aquesta barreja de cristians nouvinguts arribats d’arreu de l’Europa occidental en va sorgir la catalanitat específica de les Terres de l’Ebre i concretament de Tortosa i la seva comarca.
Dels musulmans que vivien en la regió abans de la conquesta catalana una bona part fugiren cap a la València encara andalusina i els altres restaren a la terra, conservant la seva llengua, religió i costums.
