Les darreres setmanes l’entitat en defensa de la llengua catalana en l’àmbit escolar XAFA – Famílies pel Català, ha engegat una campanya a les xarxes socials per conscienciar la opinió pública catalana de la necessitat d’agrupar els infants catalans, és a dir, aquells que tenen el català com a llengua materna, en aules on siguin tots de llengua catalana per evitar que es socialitzin en castellà. XAFA argumenta que en les aules on els infants catalans són minoritaris aquests s’acaben socialitzant en llengua castellana, perquè és la llengua d’origen de la majoria dels altres alumnes.
D’aquesta manera, en les aules on els infants catalans hi hagin estat agrupats, segons l’entitat XAFA, els alumnes de llengua catalana no estarien en minoria sinó que serien tots catalans i així no haurien de canviar de llengua, evitant la seva castellanització, que és el que a la pràctica passa avui a la majoria de les escoles del país.
El compte d’X de XAFA ha posat com exemple el tuit d’un pare que explica que la seva filla és mestra d’educació infantil en una classe on de 20 nens només 3 parlen en català a casa. En aquest cas l’entitat proposa que «En aules com aquesta, on es troben tan minoritzats, seria òptim agrupar immediatament aquests tres nens catalanoparlants per estimular la seva conversa natural en català». Així, segons l’associació en defensa del català, «Si l’escola té dues línies, caldria agrupar-los tots a la mateixa línia i dur a terme dinàmiques de socialització».
En un altre tuit l’entitat s’adreça al cupaire David Fernández tot preguntant-li que «com demanareu als nens catalanoparlants que mantinguin el català en aules i patis on són clara minoria?». L’entitat ja respon per ell tot afirmant que «No es pot». En tuit la XAFA fa esment d’un grup de famílies bascoparlants que ja ha demanat d’agrupar els seus fills en aules per a infants bascos. «Per això famílies euskalduns han demanat agrupar els seus fills, que sovint es troben dispersats en escoles del model D i es socialitzen en castellà», afegeix la XAFA en el seu tuit.
«Si no creem i preservem espais de socialització en català per infants i adolescents, el català deixarà de ser la seva llengua d’ús social. I mudaran al castellà. És el que observem moltes famílies, que fora de casa ja no parlen català, sovint tampoc amb altres catalanoparlants». Aquesta és la reflexió que fa el compte d’X de l’entitat de famílies que defensen la llengua catalana en el sentit del que es deia fins ara.
La XAFA fa referència a una entitat basca que defensa l’agrupament dels infants bascoparlants en aules diferenciades, fins i tot a les ikastolas, les escoles bascòfones, on hi ha infants que no porten el català de casa. «Aquestes famílies basques, de l’associació Arnas Dezagun, també demanen que no es dispersin els nens bascoparlants en diferents classes. Segons denuncien aquests pares, es fa amb l’argument que els infants euskalduns han d’influir en els castellanoparlants», explica la XAFA en una publicació a X. «I per això se’ls reparteix aula per aula; però el que s’aconsegueix és just el contrari: són ells mateixos els que es castellanitzen per falta de companys euskalduns […] Només agrupant els infants en espais on siguin majoria es generarà l’efecte motor i antena», continua la publicació en un altre tuit.
L’objectiu principal de l’entitat Arnas Dezagun és aconseguir que l’escola sigui un espai on els infants i joves puguin viure realment en llengua basca i no només aprendre’l com a llengua acadèmica. Consideren que, sobretot en municipis molt castellanitzats o francitzats, els nens i nenes que ja porten l’euskera de casa sovint queden dispersats en grups on acaben canviant de llengua per integrar-se. Per això demanen que els centres educatius garanteixin espais funcionals on l’euskera sigui la llengua predominant, tant dins l’aula com en moments quotidians com el pati o el menjador, per tal de consolidar-ne l’ús natural.
Alhora, la iniciativa defensa que la llengua basca ha de ser l’eix de la inclusió i de la cohesió social dins l’escola basca. Això implica reforçar l’aprenentatge dels alumnes que no el tenen com a llengua inicial, inclosos els d’origen immigrant, perquè puguin integrar-se a través de l’euskera i assolir-ne una competència plena. En el fons, el que reclamen és que el sistema educatiu compleixi la seva funció d’assegurar que tot l’alumnat acabi l’escolarització amb un domini real de la llengua basca.
