Geert Wilders va ser l’inesperat guanyador a les eleccions neerlandeses del passat dimecres 22 de novembre, després d’un auge tardà que va catapultar el seu partit (PVV) a una rotunda victòria sobre els seus principals rivals.
Mentre la gent dels Països Baixos i de la resta d’Europa s’ajusten al “xoc” causat per aquests resultats electorals, aquests són alguns dels temes clau que hauríem de considerar pel que fa a la seva victòria:
Qui és Geert Wilders?
Està amenaçat de mort, viu en una casa de màxima seguretat i veu a la seva esposa una vegada a la setmana.
El polític neerlandès Geert Wilders diu que no li desitja aquesta situació ni al seu pitjor enemic, però es manté ferm en les seves idees. Les mateixes que l’han convertit en el guanyador de les eleccions parlamentàries que es van celebrar el passat 22 de novembre als Països Baixos.
Molts el comparen amb l’expresident dels Estats Units, Donald Trump, però Wilders reivindica la seva individualitat. “No soc Donald Trump, no em diguin el Trump holandès, soc el Geert Wilders neerlandès”, subratlla.
Geert Wilders, de 60 anys, ha estat un referent en la política neerlandesa durant dècades. Va començar la seva carrera política com a membre del grup liberal de l’exprimer ministre Mark Rutte. Però se’n va desmarcar per servir com a legislador independent abans de crear el Partit per la Llibertat, conegut com el PVV en neerlandès.
S’ha enfrontat a amenaces de mort a causa de les seves opinions antiislàmiques i ha estat sota una constant protecció policial des de 2004. El 2020, un tribunal el va considerar culpable per uns comentaris que va fer sobre els immigrants marroquins, però els jutges no li van imposar cap pena.
Ell és vist com el representant neerlandès del tipus de populisme defensat per Donald Trump o el recentment elegit president de l’Argentina, Javier Milei.
Com va guanyar?
Poques persones van considerar a Geert Wilders com un candidat seriós al començament de la campanya electoral. Però Dilan Yesilgoz-Zegerius, el successor de Mark Rutte (actual primer ministeri dels Països Baixos) al capdavant del grup liberal, li va oferir la seva mà dient que consideraria servir en una coalició al costat del Partit de la Llibertat (PVV).
Un altre dels primers classificats, Pieter Omtzigt (del partit demòcrata cristià, NSC) va perdre terreny després d’equivocar-se sobre si realment volia ser primer ministre.
Geert Wilders, d’altra banda, va establir una línia més pragmàtica, suavitzant algunes de les seves polítiques més controvertides i dient als votants que volia formar part de la següent administració. Després va tenir una forta presència en els debats electorals finals, apareixent amb més confiança que els seus rivals.
Quines són les seves propostes?
Les propostes que l’han convertit en el guanyador d’aquestes eleccions són clares i giren entorn del No a l’islam:
- No a l’islam
- No a les mesquites i les escoles islàmiques en els Països Baixos
- No a l’Alcorà, al qual equipara amb el Mein Kampf («La meva lluita») d’Adolf Hitler
- No a la immigració descontrolada
- No al vel islàmic i el burca
- No a la Unió Europea
Així doncs, una de les seves propostes estrella és la de fer un referèndum vinculant sobre la sortida de la Unió Europea. També vol que els Països Baixos es retirin de les seves obligacions climàtiques internacionals i ha demanat una reducció massiva de la immigració.
Els Països Baixos “s’han afeblit greument a causa del tsunami de la immigració massiva”, aclareix el seu partit en el seu manifest electoral. També s’ha compromès a deixar d’enviar ajuda a Ucraïna i ha demanat la prohibició de l’Alcorà i el tancament de mesquites.
Però en el seu discurs durant la passada nit electoral va dir que està disposat a arribar a un compromís per assegurar un acord de coalició. Per la qual cosa no és clar quantes d’aquestes polítiques podria implementar.
Pot Geert Wilders assegurar una coalició?
El Partit per la Llibertat de Wilders (PVV) ha aconseguit i 37 escons, però en necessita 76 per obtenir una majoria absoluta al parlament. Després de les eleccions, Wilders va suggerir una coalició de centredreta que inclouria l’antic partit del primer ministre Rutte (VVD), el recentment llançat grup de centredreta New Social Contract (NSC) i el moviment de ciutadans agricultors (BBB). Junts, aquests partits sumarien 86 escons.
Abans de les eleccions, Yesilgoz-Zegerius (VVD) va indicar que podria estar disposada a governar al costat de Wilders, però va fer marxa enrere en la nit electoral. El partit dels agricultors (BBB) va dir que volien formar part de les converses de la possible coalició.
Al cap i a la fi, no hi ha cap garantia que Wilders pugui arribar a ocupar el lloc de primer ministre. El 1982, el Partit Laborista neerlandès va guanyar la majoria dels escons, però els seus rivals de centredreta van acabar al capdavant de la coalició de govern.
