L’esquiadora de l’equip estatal italià Nicol Delago ha estat víctima d’una allau d’insults i atacs a les xarxes socials després d’haver concedit una entrevista en ladí, la seva llengua materna, arran de la seva primera victòria en una prova de la Copa del Món d’esquí alpí. Els fets es van produir després del seu triomf en la cursa de descens disputada a Tarvisio, on es va imposar a corredores de primer nivell com Kyra Weidle-Winkelmann i Lindsey Vonn.
L’entrevista, emesa pel canal públic RAI Ladinia, especialitzat en continguts en llengua ladina, va generar nombroses reaccions positives, però també comentaris ofensius i desqualificacions. Alguns usuaris van recriminar-li que no parlàs italià, amb missatges com “Si representes Itàlia, parla italià” o insults de caire xenòfob, posant en dubte la seva identitat i pertinença.
Delago, nascuda a Brixen (en ladí Prosenù i en italià Bressanone) i resident a Wolkenstein in Gröden (en ladí Sëlva i en italià Selva di Val Gardena), a la regió del Süd-Tirol, pertany a una comunitat on el ladí és una llengua històrica i reconeguda oficialment. Amb prop de 30.000 parlants, aquest idioma minoritzat és emprat de manera habitual en el dia a dia per molts parlants i en l’àmbit educatiu, institucional i mediàtic al Süd-Tirol (conjuntament amb l’alemany) i en algunes valls dels Dolomites.
Diversos responsables polítics han sortit en defensa de l’esportista i del dret a expressar-se en ladí. El president del Vèneto, Luca Zaia, de la Lega Nord, ha afirmat que “no es pot tolerar que una atleta sigui insultada per parlar la seva llengua pròpia”, mentre que el president de la província de Trento, també de la Lega Nord, Maurizio Fugatti, ha destacat que “la diversitat lingüística és una riquesa i no pot ser motiu de discriminació”.
Es tracta d’un nou cas de supremacisme i imperialisme lingüístic italià que, d’ençà del Risorgimento, pretén ofegar les llengües pròpies cisalpines i de la península itàlica.
