Aquest matí, Aliança Catalana, amb Sílvia Orriols al capdavant, ha sacsejat el Parlament de Catalunya amb una contundent interpel·lació sobre l’ús del vel islàmic als espais públics. El partit ha posat sobre la taula un debat que molts prefereixen esquivar: la submissió de la dona emparada sota el paraigua del multiculturalisme i la tolerància mal entesa.
Orriols ha estat clara i directa en la seva exposició, denunciant que “la realitat sota aquest parrac és que la dona és inferior i s’ha de tapar per no provocar i ofendre als homes”. Amb aquestes paraules, ha posat de manifest una realitat incòmoda que gran part de la classe política evita abordar.
La líder d’Aliança Catalana ha retret la passivitat de les forces feministes europees, que, segons ella, “ni ho critiquen ni ho condemnen”. Orriols ha exposat que les dones musulmanes que decideixen no portar el vel sovint pateixen conseqüències gravíssimes: “Són repudiades, amenaçades, agredides o fins i tot assassinades”. Aquestes pràctiques, segons el partit, no tenen cabuda en una societat que es vulgui dir lliure i democràtica.
Orriols també ha denunciat “la covardia dels governs que ha tingut Catalunya”, que han permès la presència del vel a les aules, als centres hospitalaris i a les institucions públiques. Ha carregat durament contra l’esquerra política, acusant-la de “fer molts manifestos, moltes pancartes i posar cartells de vila feminista a l’entrada dels municipis”, però de no actuar davant una realitat que humilia i segrega les dones.
Aliança Catalana ha deixat clar que no pensa retrocedir ni un pas en la defensa dels valors europeus que, segons Orriols, “han permès a la dona alliberar-se de subordinacions com aquestes”. Per al partit, permetre el vel islàmic és obrir la porta a la implantació de valors “antioccidentals i antidemocràtics” sota l’excusa religiosa.
La líder independentista ha alertat també sobre el creixement demogràfic de les comunitats musulmanes a Catalunya i ha assenyalat que “Espanya i les seves polítiques febles en matèria d’immigració i estrangeria han permès que a Catalunya hi hagi 660.392 musulmans, el 40% dels quals disposa de DNI espanyol”. Per Orriols, aquest creixement representa un “gran risc” si no es posa “fil a l’agulla”, perquè les pròximes generacions de catalans i catalanes es trobaran amb una societat transformada per valors alienes als europeus.
Finalment, Orriols ha sentenciat: “Cal aclarir que no acceptarem pràctiques que vulnerin el nostre marc de drets i llibertats, o veurem incrèduls com la decadència i barbàrie dels seus països, dels que pressumptament fugien, s’implanta impunement a casa nostra.”
Aliança Catalana s’ha erigit avui com una veu valenta, disposada a dir el que molts pensen però pocs s’atreveixen a expressar. El debat està servit, i la pregunta és clara: defensarem els valors que han construït la nostra llibertat o mirarem cap a una altra banda mentre aquests es dilueixen?
