Avui al Parlament de Catalunya s’ha tornat a debatre l’afer de la sentència judicial que obliga el Museu Nacional d’Art de Catalunya a retornar a Aragó les pintures murals del monestir de Sixena que s’hi exposen i que van ser salvades de la destrucció durant la Guerra de 1936-1939 pels serveis de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
En el seu torn de paraula la líder d’Aliança Catalana, Sílvia Orriols, ha exposat el seu parer i el del seu grup sobre aquesta qüestió. I no és un posicionament que sigui compartit pels altres grups parlamentaris, ni tan sols per aquells que es reclamen a ells mateixos com a independentistes.
Orriols ha afirmat que el retorn judicial de les pintures a Aragó no es deu a un principi general segons el qual les obres d’art produïdes en un espai geogràfic concret i que per vicissituds de la Història n’han estat sostretes per ser portades a algun altre lloc hagin de retornar al seu lloc d’origen, sinó que es sosté per «la idea de domini i de sotmetiment del nostre poble». Per això ha posat diversos exemples d’obres d’art que no es troben al lloc on van ser creades, com ara la Bíblia de Ripoll, la Dama d’Elx, el casc amb el drac alat atribuït a Jaume I o algunes parts del frontal de l’altar de la catedral de la Seu d’Urgell i que no han estat reclamades per la judicatura espanyola. Orriols ha afirmat que «els tribunals espanyols emeten sentència no perquè creguin que l’art en general ha de romandre al lloc d’origen, sinó perquè es creuen amb dret d’espoliar els catalans, de trepitjar-nos, d’enriure’s de nosaltres». «Ja n’hi ha prou d’enriure’s de Catalunya», ha reblat Orriols.
