Fa dos anys, un grup polític emergent, el Grup Nacionalista, va entrar a l’Ajuntament de Manresa amb un objectiu clar: sacsejar el consistori i fer-se sentir com una veu insubornable en defensa de Catalunya i dels interessos reals dels manresans. El Grup Nacionalista, liderat per Sergi Perramon, amb només dos regidors, afirma que ha desafiat les estructures de poder tradicionals per a assumir el repte de ser útils des de l’oposició.
D’aleshores ençà, asseguren haver portat a terme una tasca constant per transformar la ciutat, tot i no formar part del govern municipal. A continuació, repassem totes les accions destacades que han impulsat o protagonitzat durant aquest primer tram de mandat:
Protecció del comerç històric: Han aconseguit la creació d’un segell distintiu per als comerços emblemàtics de la ciutat, que anirà acompanyat d’exempcions d’impostos municipals. Segons expliquen, és una manera de preservar el teixit comercial de barri i la identitat manresana i catalana al municipi.
Inversió directa al centre històric: Més de mig milió d’euros del pressupost municipal s’han destinat a projectes per rehabilitar façanes, ordenar el cablejat i revitalitzar l’espai urbà. El grup considera que, sense la seva intervenció, aquests fons haurien anat a “projectes estèrils o clientelars”.
Reconeixement internacional de la Festa de la Llum: Han iniciat els tràmits perquè aquesta celebració pròpia pugui obtenir reconeixement internacional, reivindicant que la cultura local no és un afegit decoratiu, sinó part essencial de la ciutat.
Defensa del català: Han denunciat mancances en l’atenció lingüística en dependències municipals, com ara a la taula de triatge, i han exigit que el català sigui respectat i garantit en tots els serveis.
Suport als catalans del Rosselló: Han impulsat una moció en suport a l’escola catalana Bressola de la Catalunya del Nord, que va ser aprovada. Gràcies a això, l’Ajuntament de Manresa s’ha adherit als Amics de la Bressola.
Lluita contra les ocupacions il·legals: Han presentat una moció per protegir la propietat privada de les famílies i denunciar l’existència de màfies i inseguretat associada a aquestes pràctiques. Malgrat que la proposta no va prosperar per falta de suport dels partits d’esquerres, el grup destaca que va obrir un debat necessari.
Recuperació de la plaça 11 de Setembre: Han denunciat l’estat d’abandonament d’aquest espai simbòlic, exigint la restauració de les plaques en memòria dels catalans morts per la llibertat, la millora del vial i la jardineria, i la seva transformació en un espai digne i segur per als vianants.
Denúncia del frau al padró municipal: El Grup Nacionalista ha estat el primer grup en fer pública una problemàtica que consideren molt greu, relacionada amb inscripcions fraudulentes al padró, amb conseqüències en l’equitat, la convivència i el rigor administratiu.
Mesures davant la sequera: Van portar al ple una moció per fomentar el reaprofitament d’aigües grises, per evitar que les restriccions afectessin negativament la ciutadania i, especialment, el sector agrícola.
Modernització de la seguretat pública: El Grup Nacionalista ha posat sobre la taula la incorporació de tecnologia com ara drons i nous recursos per modernitzar els cossos de seguretat locals i adaptar-los a les necessitats actuals.
Rebuig a la visita del rei Felip VI a Montserrat: Sergi Perramon i el seu Grup Nacionalista ha forçat el posicionament de l’Ajuntament de Manresa contra el que consideren una maniobra política de la monarquia espanyola per fer-se seu Montserrat, reafirmant el seu compromís amb la sobirania nacional de Catalunya.
Tot plegat, segons afirmen, ha estat possible gràcies a un compromís polític que prioritza Catalunya i els catalans per damunt dels interessos partidistes. Però més enllà dels avenços materials, asseguren que el seu gran triomf ha estat guanyar la batalla del relat: fer que el sentit comú de molts manresans —el que abans es deia només en privat— ara tingui presència al ple municipal.
“Ara, la Manresa real —la que treballa, la que paga impostos, la que es lleva d’hora— té veu pròpia”, reivindiquen. I conclouen amb un missatge clar: aquest canvi polític i cultural «ja no té marxa enrere».
