La manifestació de dissabte a Barcelona en què s’exigia la baixada dels preus dels lloguers va ser tot un exemple de la hipocresia de la gauche divine comunaire o colauesca en els seus desitjos de perpetuar-se ideològicament i en el poder. Un parell de noies catalanes de casa bona com Carme Arcarazo, portaveu del Sindicat de Llogateres, i Marta Espriu, portaveu del Congrés de l’Habitatge de Catalunya, es van postular per substituir Ada Colau al capdavant del món comunaire, un món lerrouxista que sempre ha fet mèrits en la seva oposició a la independència de Catalunya.
Però resulta que una d’aquestes dues noies que ens volien donar lliçons morals, Carme Arcarazo, filla del guionista de TV3 Lluís Arcarazo, va estudiar al UWC Atlantic College britànic, on també hi van estudiar les filles dels reis d’Espanya, Leonor i Sofia, tal com ens informa Ramon Audet en una publicació al seu compte de X. Curiosament, Arcarazo va declarar en una aparició davant dels mitjans durant la manifestació que “s’ha acabat que ens robeu la meitat del sou i que sigueu cada cop més rics i nosaltres, més pobres”. És a dir, ella s’inclou en un nosaltres que representa que són els “més pobres” tot i que a la vida no li ha mancat mai res, inclòs un habitatge molt més que digne i ha rebut la millor educació privada possible. Un exemple més de l’anomenada “esquerra caviar” catalana, que no pas per casualitat ha estat sempre refractària a l’independentisme.
D’altra banda, un dels moments més rocambolescos de tot plegat el va protagonitzar una manifestant, Rita Roca, que va ser entrevistada pel 324 i que va afirmar que amb 19 anys d’edat comparteix pis amb 5 persones més i que d’aquí a tres mesos se n’ha d’anar del pis i no troba cap alternativa. Resulta que diversos usuaris de X la van localitzar a Instagram on es van assabentar que té una segona residència ni més ni menys que a Cadaqués, que viatja sovint pel món i es fa fotos en velers de 15 metres. Una precarietat ben curiosa. Una precarietat selectiva, si més no, que sembla que no li afecta la seva capacitat de viatjar a Nova York.
Que molts joves no tenen prou capacitat econòmica per emancipar-se, sigui llogant o comprant un pis, és una realitat i cal prendre mesures urgents per corregir-ho. Però el que no pot ser és que els que encapçalin el moviment per a uns lloguers dignes siguin fills de casa bona que fan veure que viuen en la precarietat. I tot plegat per aprofitar aquesta projecció mediàtica per fer carrera política, en aquest cas a l’esquerreta caviar anticatalana de tota la vida.
I el que no pot ser és que aquesta reivindicació vulgui amagar ja d’entrada una de les grans causes d’aquesta espectacular pujada dels preus de l’habitatge: el turisme desbocat que ha provocat l’arribada en 25 anys de més de dos milions d’estrangers que, a més de descatalanitzar Catalunya, han fet augmentar de forma espectacular la demanda d’habitatge, fent-ne pujar molt el preu.
