Segons informa Percepcions.cat, l’Ajuntament de Barcelona ha organitzat una sessió formativa adreçada a professionals sanitaris amb l’objectiu d’adaptar l’atenció mèdica a pacients musulmans durant el mes del Ramadà. La iniciativa, impulsada pel Servei d’Interculturalitat municipal, es va celebrar el passat 19 de febrer al Centre d’Urgències d’Atenció Primària (CUAP) de les Casernes de Sant Andreu i ha generat controvèrsia pel seu enfocament i per les implicacions que pot tenir en la pràctica clínica.
La formació va ser impartida per la nutricionista islàmica Hadia Bakkali i tenia com a objectiu principal proporcionar eines als sanitaris per ajudar els pacients musulmans a compatibilitzar el dejuni religiós —que pot implicar fins a 14 hores sense ingerir aliments ni aigua— amb diverses situacions clíniques, incloent-hi pacients amb patologies cròniques, dones embarassades, infants i persones grans.
Durant la sessió, es van oferir pautes per reorganitzar els horaris d’àpats, hidratació i presa de medicació, amb la finalitat de permetre que els pacients poguessin mantenir el dejuni sense comprometre, en teoria, la seva salut. També es van abordar estratègies dietètiques específiques per afrontar llargues jornades sense menjar ni beure.
Tanmateix, Percepcions.cat subratlla diversos elements crítics del plantejament de la formació. En primer lloc, destaca que la sessió va posar un fort accent en l’adaptació mèdica al precepte religiós, però va dedicar molt poca atenció a recordar un aspecte fonamental de la pròpia tradició islàmica: que el dejuni no és obligatori quan pot posar en risc la salut. L’article remarca que l’Alcorà contempla excepcions clares per a persones malaltes, dones embarassades o lactants, persones grans i infants, un fet que, segons el mitjà, va quedar en un segon pla durant la formació.
Aquest enfocament és considerat problemàtic per Percepcions.cat, ja que pot contribuir a desplaçar el criteri clínic —basat en l’evidència mèdica i la protecció de la salut del pacient— en favor d’una adaptació cultural que, en alguns casos, podria resultar contraproduent. L’article alerta que la priorització del compliment religiós per sobre del criteri mèdic pot generar situacions de risc, especialment en pacients vulnerables o amb patologies cròniques.
Un altre punt crític assenyalat pel mitjà és el paper creixent de les polítiques d’interculturalitat en l’organització dels serveis públics, fins al punt d’introduir condicionants religiosos en protocols sanitaris. Segons Percepcions.cat, aquesta tendència pot obrir la porta a una fragmentació de l’atenció mèdica en funció de criteris culturals o confessionals, amb el risc d’afeblir el principi d’universalitat i neutralitat del sistema públic de salut.
L’article també posa en relleu que aquest tipus de formacions poden generar pressió sobre els professionals sanitaris, que es veuen obligats a adaptar els tractaments i les recomanacions mèdiques no només a criteris clínics, sinó també a preceptes religiosos. Això pot derivar en conflictes ètics, especialment quan el personal mèdic considera que el dejuni pot comportar riscos per al pacient, però es troba amb reticències culturals o socials per recomanar-ne la interrupció.
Finalment, Percepcions.cat adverteix que aquest model d’adaptació pot establir un precedent en què les administracions públiques assumeixin com a pròpia la tasca de facilitar el compliment de pràctiques religioses, fins i tot dins l’àmbit sanitari, fet que obre un debat sobre els límits entre el respecte a la diversitat cultural i la preservació del caràcter laic, científic i universal dels serveis públics.
La iniciativa de l’Ajuntament s’emmarca dins les polítiques municipals de diversitat religiosa i interculturalitat, amb l’objectiu declarat d’adaptar els serveis públics a la pluralitat cultural de la ciutat. No obstant això, el debat generat posa sobre la taula la necessitat de reflexionar sobre fins a quin punt aquestes adaptacions poden condicionar l’exercici de la medicina basada en criteris estrictament científics i sanitaris.
L’any passat en aquestes dates informàvem de l’emissió per TV3 d’un reportatge titulat Les dones i el ramadà que també va generar una forta polèmica perquè emblanquinava aquesta pràctica religiosa i les seves conseqüències des de diversos punts de vista.
