Plataforma per la Llengua ha denunciat l’empresa d’espais de cotreball Aticco davant la Inspecció de Treball i Seguretat Social per l’acomiadament d’una treballadora que, segons l’entitat, va ser discriminada per fer servir habitualment el català en el seu entorn laboral.
L’organització considera que la carta d’acomiadament incorpora de manera explícita diversos retrets vinculats a l’ús del català per part de la treballadora, fet que qualifica de «gravetat extraordinària» i que interpreta com un cas de discriminació lingüística.
La treballadora havia exercit com a responsable de cotreball («coworking manager») del centre que Aticco té al carrer Tapineria, al barri Gòtic de Barcelona, entre el maig del 2025 i el febrer del 2026. Segons el relat de Plataforma per la Llengua, durant aquest període va rebre instruccions reiterades perquè abandonés el català en les seves comunicacions professionals i utilitzés el castellà com a llengua habitual de relació amb clients, companys i proveïdors.
Segons la denúncia, l’empresa li va recriminar haver començat converses en català davant de tercers, haver mantingut aquesta llengua en comunicacions professionals i fins i tot haver respost en català a persones que s’havien adreçat a ella en castellà, malgrat que els interlocutors l’haguessin entès perfectament.
Entre els elements que l’empresa va incloure a la carta d’acomiadament també hi figura un missatge automàtic de correu electrònic redactat en català i anglès, però no en castellà, un fet que, segons l’entitat, es va utilitzar com a argument en contra de la treballadora.
Plataforma per la Llengua assegura que la pressió perquè abandonés el català es va produir durant mesos. Segons explica la treballadora, en diverses ocasions se li va exigir que es comuniqués «en castellano» i responsables de l’empresa li haurien arribat a transmetre que «la lengua oficial de Aticco es el castellano«. També denuncia que una responsable li va retreure haver-se adreçat en català a un client des de la recepció argumentant que «la gente no te entiende«, malgrat que, segons el seu testimoni, cap client no es va queixar mai per aquest motiu.
L’entitat considera que els fets evidencien l’existència d’una política empresarial destinada a limitar l’ús del català i a imposar, formalment o informalment, el castellà com a llengua habitual o preferent dins l’empresa.
Per aquest motiu, ha sol·licitat a la Inspecció de Treball que investigui si Aticco va vulnerar drets laborals i lingüístics, si es van produir pràctiques discriminatòries per raó de llengua i si l’ús del català va tenir una incidència directa en la decisió d’acomiadar la treballadora. L’entitat també reclama l’obertura d’un expedient, així com l’adopció de mesures correctores i eventuals sancions.
Paral·lelament, Plataforma per la Llengua ha traslladat el cas al Síndic de Greuges de Barcelona i a l’Oficina de Protecció dels Drets Lingüístics de la Generalitat. Segons denuncia, l’empresa també podria haver incomplert l’article 36.4 de la Llei de política lingüística, que estableix que els rètols i les informacions fixes adreçades als treballadors han de figurar, com a mínim, en català.
L’organització argumenta igualment que la política lingüística atribuïda a Aticco podria vulnerar diversos preceptes legals, entre els quals l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, la Llei de política lingüística i l’Estatut dels Treballadors, que prohibeix la discriminació laboral per raó de llengua.
La treballadora afectada va descartar finalment emprendre accions judicials per la via laboral i va optar per una estratègia que, segons Plataforma per la Llengua, busca corregir possibles mancances estructurals dins l’empresa i evitar que situacions similars es puguin repetir en el futur.
L’entitat també subratlla el que considera una paradoxa: mentre manté aquestes pràctiques, Aticco continua expandint la seva activitat a Barcelona i recentment ha inaugurat al Poblenou el que presenta com l’espai de cotreball més gran del sud d’Europa. Plataforma per la Llengua sosté que aquest creixement es produeix en un context de retrocés dels usos socials del català en barris afectats per la gentrificació i per la transformació econòmica vinculada al districte tecnològic del 22@.
