El doctor Oriol de Fàbregues-Boixar és una figura singular en el panorama intel·lectual català: un reconegut neuròleg especialitzat en malalties neurodegeneratives que, paral·lelament, ha desenvolupat una profunda i rigorosa recerca històrica i jurídica sobre les Constitucions catalanes. Aquesta doble trajectòria, científica i humanística, l’ha convertit en una veu rellevant en el debat sobre la continuïtat legal i política de Catalunya després de 1714.
Metge neuròleg a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i professor agregat de Medicina a la Universitat Autònoma de Barcelona, Fàbregues-Boixar ha dedicat bona part de la seva carrera professional a l’estudi i tractament de la malaltia de Parkinson i altres trastorns del moviment. La seva producció científica, reconeguda internacionalment, conviu amb una intensa activitat investigadora en l’àmbit del dret històric català.
En aquest camp, Fàbregues-Boixar ha centrat la seva recerca en una tesi clau: que les Constitucions catalanes no van ser formalment abolides després de la derrota de 1714, sinó suspeses de facto pels Decrets de Nova Planta imposats pels castellans, fet que obre la porta a una interpretació de continuïtat jurídica. Aquesta idea, desenvolupada amb metodologia acadèmica i suport documental, qüestiona un relat històric àmpliament assumit i convida a repensar els fonaments legals de la sobirania catalana.
Fàbregues-Boixar defensa que aquesta recerca no és només una tasca acadèmica, sinó també un exercici de recuperació de la memòria nacional. A parer seu, conèixer el propi passat legal permet reforçar l’autoestima col·lectiva i dotar de solidesa històrica els projectes de futur del país.
Així, de Fàbregues-Boixar va ser entrevistat al programa La clau de la nostra Història, del Grup ETV-Terramar, conduït per Jaume Marfany i Víctor Cucurull, emès el passat 12 de febrer, per parlar d’aquest corpus jurídic de l’antic estat català independent.
En aquest programa Oriol de Fàbregues-Boixar ha continuat assegurant que les Cosntitucions catalanes no foren abolides. «Felip V quan va abolir els furs de València ho diu clar i castellà, els va abolir por derecho de conquista, por la rebeldía, i jo que sóc el rei hereu del que us els va donar, jo us els trec», ha afirmat. «Aquí, després del setge de Barcelona, després de la intercessió d’Anglaterra, enlloc del decret del 1716 del Principat de Catalunya diu que deroga les Constitucions», ha afegit de Fàbregues-Boixar.
Així, de Fàbregues-Boixar va afirmar que Felip V donà unes lleis sobre com s’haurà de regir el Principat, els decrets de nova planta, però no deroga les antigues Constitucions. Amb els cinquanta i escaig decrets de nova planta «no pots abolir un país mercantil», ha afegit, i encara menys amb unes Constitucions catalanes vives i vigents. L’estudiós ha afirmat que les va suspendre i va aniquilar el govern autònom català, però no va abolir les Constitucions. Així mateix, posa el cas d’una besàvia seva que quan se li va morir el seu marit va apel·lar jurídicament a les Constitucions catalanes per a fer un registre de les propietats que tenia el marit.
En el programa, de Fàbregues-Boixar ha continuat la seva argumentació assegurant que Felip V no derogà les Constitucions catalanes sinó que destruí el seu aparell de renovació. «Mai més s’ha convocat una Cort general a Catalunya», ha declarat, sinó que es convocaven a Castella.
«Per un país que un dels seus tresors és la Història sentir-nos enllaçar políticament i legalment amb aquest pòsit de mil anys de treball, trobo que és una cosa rellevant per a la cultura catalana i per a la política catalana», ha afirmat Oriol de Fàbregues-Boixar.
Durant els anys del Procés, segons de Fàbregues-Boixar, «ens vam quedar enganxats de passar de la llei espanyola a la llei espanyola: hem de tenir una mica més d’autoestima». L’investigador ha criticat que a nivell polític ningú hagi agafat la via de reivindicar les Constitucions catalanes com a base per a donar solidesa a les reivindicacions nacionals.
