L’ús social del català continua la seva tendència a la baixa a Catalunya, segons revela la darrera Enquesta d’Usos Lingüístics de la Població (EULP) 2023. La xifra de persones que parlen exclusivament en català amb els seus amics ha caigut fins a un històric 15 %, la més baixa en almenys dues dècades, tal com informa el digital Diari de la Llengua.
Aquest percentatge contrasta amb el 31 % de ciutadans que parlen només en castellà amb els amics, mentre que fa vint anys ambdues llengües s’equilibraven en aquest context social.
L’estudi indica que el català ha perdut la seva condició de llengua principal en tots els àmbits analitzats, inclosos entorns tan quotidians com les relacions veïnals, amb companys de feina o d’estudi, i en el comerç. Amb els amics, la llengua catalana com a principal (exclusiva o dominant) s’ha reduït per sota del 30 %, situant-se molt per darrere del castellà.
La davallada és especialment notòria a l’àrea metropolitana de Barcelona, on només el 24,7 % de la població té el català com a llengua d’ús exclusiu. Altres zones com Girona i Ponent també han experimentat descensos significatius respecte a fa dues dècades. En canvi, les Terres de l’Ebre i la Catalunya Central continuen mostrant una presència més forta del català, tot i haver registrat també retrocessos.
A més, l’enquesta reflecteix un augment dels catalans que es defineixen com a bilingües en català i castellà, així com un creixement de l’ús de terceres llengües minoritàries, especialment entre els més joves.
L’enquesta del 2023 mostra un empitjorament de les actituds favorables al català. En deu anys, ha augmentat fortament el percentatge de persones que no tenen cap intenció de fer servir el català en el futur, passant del 19,7% al 29,6%. Paral·lelament, disminueix el grup que voldria parlar només català o més català que castellà, que baixa del 34% al 27,8%.
Pel que fa a la unitat de la llengua, també s’hi detecta una pèrdua de consens: el percentatge de persones que consideren que el català de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears i Andorra és el mateix idioma baixa del 75% (2008) al 70,4%, mentre que els qui ho neguen gairebé es doblen, del 5,9% al 9,3%.
Els resultats apunten a un canvi significatiu en els patrons lingüístics de Catalunya, amb un descens sostingut de l’ús exclusiu del català en la vida social i l’ascens de situacions plurilingües, on el castellà i altres llengües passen a tenir una presència més destacada.
