Nacionalistes Francesos participen en les protestes de Madrid
Enguany, hem pogut veure com el nacionalisme espanyol s’ha mobilitzat a la capital castellana d’una manera atípica. Els voltants del carrer Ferraz de Madrid han esdevingut, des del 29 d’octubre i durant una vintena de dies, l’escenari de protestes violentes i mostres de la voluntat de poder de seccions espanyolistes radicals, que cada cop són menys residuals i tenen més quota de poder polític dins l’estat espanyol i d’altres administracions castellanes.
Múltiples partits polítics, associacions, sindicats i grups organitzats han participat en les concentracions, aprofitant-les per manifestar el seu anticatalanisme i les ganes que certs grups nostàlgics de la dictadura franquista tenen d’arribar al poder.
Les manifestacions van començar el dia 29 d’octubre amb la convocatòria per part de la fundació DENAES (acrònim de Defensa de la Nació Espanyola), vinculada a Vox, sota el lema «defensem la unitat d’Espanya». Aquell dia, es van aplegar prop de 100.000 persones a la plaça de Colom de Madrid, segons la Delegació del govern espanyol a la capital castellana.
Diversos polítics com ara Aznar o Abascal van fer crides a la mobilització, que es van materialitzar el dia 3 de novembre, quan Juan García-Gallardo, vicepresident de Castella i Lleó i actual president de Vox a la comunitat autònoma castellanolleonesa, va fer una crida a la xarxa social X (antigament anomenada Twitter) demanant als seus seguidors l’assistència a una protesta al carrer Ferraz, on es troba la seu del PSOE. L’endemà, la concentració va comptar amb la presència d’Esperanza Aguirre, qui va ser ministra d’educació durant el govern d’Aznar.
Així, dia a dia, més personalitats i grups polítics s’han anat sumant a les manifestacions que gairebé cada vespre acabaven amb aldarulls, enfrontaments amb la policia espanyola i innumerables referències franquistes, ja siguin cants com el «Cara al sol», salutacions feixistes o proclames anticatalanes. L’11 de novembre, el grup espanyolista i comunista Frente Obrero es va afegir als actes, juntament amb «Democracia Nacional», «España 2000», «Hacer Nacion», «Revuelta» i fins i tot les organitzacions de hooligans del Reial Madrid C.F. i del Club Atlético de Madrid, que, units pel seu amor a Espanya han abandonat les seves tensions futbolístiques.
Ara bé, sorprenentment, no només hi ha hagut grups espanyolistes a les manifestacions. El dia 15 de novembre, dos grups nacionalistes francesos van confirmar la seva participació en les protestes.
Unité Sud – Perpignan
El dia 15 de novembre, Unité Sud va penjar a les seves xarxes socials una publicació en què es podia veure a militants del seu grup amb la bandera de l’organització davant la línia policial del carrer Ferraz.
El grup nacionalista francès es descriu com una entitat que vol defensar l’estat gal davant el capitalisme estranger que fa servir la immigració com un dipòsit inesgotable de mà d’obra per abaixar els salaris. També es proposen com a guardians de les tradicions del poble francès i afirmen no estar lligats a cap partit.
Curiosament, de vegades utilitzen la Senyera, malgrat que sempre avantposen la tricolor francesa a la bandera catalana de Perpinyà, la ciutat catalana on aquests nacionalistes francesos resideixen. De fet, encara que l’himne del grup sigui en català; “contra vent i marea”, la lletra és en francès.
El grup ha demostrat la seva anticatalanitat i el seu suport al nacionalisme espanyol en diverses ocasions a les xarxes socials. Crida especialment l’atenció una publicació del dia 9 de novembre de 2023 en què, en un homenatge a Aleix Vidal-Quadras, manifesten el seu suport a la Falange espanyola, al ja dissolt Bastión Frontal i a tots els moviments nacionalistes espanyols. El missatge conclou amb el lema franquista “una, grande, libre. Arriba Espanya”, tot acompanyat de banderes franceses i espanyoles.
A la publicació del dia 15 a Ferraz també s’hi podia distingir una altra bandera que pertany a una organització militant francesa, aquesta es torna a veure en un vídeo del mateix dia enregistrat davant del cordó policial.
Active Club France
Es tracta de l’emblema utilitzat per Active Club France, una organització estructurada al voltant d’una cadena de gimnasos que s’estenen per tot l’estat francès. A data d’avui el grup afirma tenir 14 gimnasos escampats per tot el territori continental francès on els seus militants hi practiquen boxa, MMA (mixed martial arts) i altres esports de contacte. L’esport és la via d’entrada que aquest grup empra per captar joves que posteriorment són radicalitzats cap al nacionalisme francès més centralista i bel·ligerant. S’inspiren en els “Active clubs” americans, un moviment fundat l’any 2021 per Robert Rundo, líder del grup nacionalista estatunidenc Rise Above.
La bandera d’Active Club France inclou una creu cèltica, un elm medieval i dues flors de lys, símbol de l’imperialisme francès que tant defensen.
En un missatge difós a Telegram, el grup va manifestar el seu suport als nacionalistes espanyols en la seva lluita contra el govern de Pedro Sánchez, al que acusen de manipulador. Li retrauen que cooperi amb partits independentistes catalans, fet que, segons diuen, “converteix Espanya en un estat antinacional que reprimeix els patriotes espanyols”. Finalitzen el seu missatge amb la següent proclama: “Perquè visqui Espanya, que mori el règim del 78”.
Tan Unité Sud com Active Club France formen part, des del dia 28 de novembre de 2023 d’una agrupació de grups nacionalistes francesos coneguts com la “Communauté Militante” (la Comunitat Militant). La CM, que uneix 51 grups i moviments d’arreu del país, té per objectiu defensar els interessos de l’estat francès i plantar cara a l’islamisme radical que colpeja el país gal.
Així doncs, veiem com el nacionalisme francès torna a prendre partit en el conflicte nacional català al costat de l’estat espanyol, donant suport a grups tan anticatalans com la Falange, Bastión Frontal o Vox.
Un posicionament que si bé de moment només han pres uns pocs grups, ens demostra que el centralisme francès és més viu que mai. Tanmateix, ara no només amenaça la mateixa existència de la Catalunya del Nord sinó que travessa els Pirineus per participar obertament en actes dels nacionalistes castellans més radicals.
