Ahir dimecres va morir a Llofriu i als 90 anys Rosa Regàs, escriptora principalment en llengua castellana, que fou directora de la Biblioteca Nacional de España de Madrid entre 2004 i 2007.
Guanyadora del premi Nadal de novel·la el 1994, del premi Planeta el 2001 i Creu de Sant Jordi el 2005, entre les dècades de 1960 i 1970 va formar part del moviment cultural anomenat de la Gauche Divine, un grup d’intel·lectuals i artistes d’esquerres catalans fills de la burgesia, oposats al franquisme i que s’expressaven artísticament sobretot en castellà.
L’any 1996 fou una de les signants del manifest del Foro Babel, un grup d’intel·lectuals sobretot d’esquerres partidaris d’incrementar l’ús del castellà a Catalunya, després de més d’una dècada de governs catalanistes de Jordi Pujol que havien maldat per normalitzar la llengua catalana. Alguns dels seus companys que signaren aquest manifest castellanista foren Albert Boadella, Francesc de Carreras i Isabel Coixet.
Més endavant Rosa Regàs tornà a signar un altre manifest polític al costat de molts dels signants del manifest del Foro Babel. Es tractava del manifest de la Crida a la Catalunya federalista i d’esquerres que tenia com a objectiu frenar l’ascens de l’independentisme a Catalunya.
Avui la Catalunya oficial, autonomista i conformista, es dedica a lloar la figura de Rosa Regàs, tot obviant volgudament els seus posicionaments anticatalanistes i favorables a la preeminència del castellà a Catalunya.
