Ahir, dissabte, més de 100.000 persones es van manifestar al centre de Londres sota el lema «Unite the Kingdom», exigint al Govern britànic que afronti amb fermesa la immigració legal i il·legal. La convocatòria, organitzada pel conegut activista Tommy Robinson, ha estat descrita com una de les més grans mobilitzacions populars dels darrers anys en defensa del control de fronteres i de la identitat britànica.
Els manifestants portaven banderes britàniques i angleses de la creu de Sant Jordi i lluïen pancartes amb missatges com “send them home” (“torneu-los a casa”) i “stop the boats” (“atureu les embarcacions”), en referència al fet que cal aturar la immigració. Molts també reclamaven recuperar l’orgull de ser britànics i anglesos, i denunciaven que la immigració massiva dilueix la identitat pròpia del país. “No només es tracta de fronteres i lleis: és també la nostra cultura, les nostres tradicions i la nostra manera de viure el que està en joc”, va afirmar un dels participants.
Aquesta reivindicació va estar molt present al llarg de la marxa. Diversos discursos van fer referència al fet que, segons els organitzadors, les elits polítiques i mediàtiques han marginat el sentiment patriòtic i han criminalitzat qualsevol defensa de la nació. Els assistents reclamaven poder parlar amb orgull d’Anglaterra i del Regne Unit sense ser titllats de “radicals”. En aquest sentit, la manifestació es va convertir també en una gran afirmació d’identitat col·lectiva.
Molts manifestants van assenyalar que els problemes interns —com l’accés a l’habitatge, els serveis públics i les llistes d’espera sanitàries— s’agreugen per una arribada massiva de persones sense regulació. A parer seu, el país no pot assumir més pressió sobre els recursos sense posar en risc el benestar de la població autòctona. Alhora, van reclamar al Govern que recuperi sobirania sobre les fronteres i que apliqui la llei amb fermesa.
La manifestació es va desenvolupar de manera majoritàriament pacífica. Les autoritats van destacar la magnitud de l’acte i la disciplina de la gran majoria de participants. Molts d’ells van remarcar que aquesta protesta no era només contra la immigració massiva, sinó també a favor de la nació: per reafirmar el dret dels britànics a ser qui són i a defensar el seu llegat històric i cultural.
Amb aquesta mobilització, una part molt visible de la societat britànica ha deixat clar que no vol continuar callant davant d’un fenomen que percep com a amenaça existencial. El clam d’ahir a Londres és vist pels seus protagonistes com un punt d’inflexió i un toc d’atenció al Govern: el poble exigeix recuperar el control i l’orgull de la nació.
