La situació a Mali ha entrat en una fase crítica. Els atacs dels grups jihadistes, la crisi humanitària i l’augment de la repressió interna han fet trontollar un règim que havia promès estabilitat i sobirania després dels anys de dependència de les forces estrangeres.
Segons diverses fonts internacionals, entre elles Reuters i Al Jazeera, el grup islamista Jama’at Nusrat al-Islam wal-Muslimin (JNIM), vinculat a Al-Qaeda, ha imposat un bloqueig del combustible que ha paralitzat parcialment la vida quotidiana a la capital, Bamako. Aquesta estratègia, que fins ara mai no s’havia utilitzat amb tanta intensitat, està deixant sense transport milers de persones, ha provocat el tancament d’escoles i universitats, i comença a afectar la distribució d’aliments i béns essencials.
Les autoritats militars han respost amb duresa, anunciant la mort de desenes de combatents jihadistes en diverses operacions al centre i a l’oest del país. Tanmateix, els insurgents no només mantenen la seva capacitat d’atac, sinó que han aconseguit un objectiu molt més ambiciós: posar contra les cordes el funcionament intern de l’Estat.
El règim pro-rus d’Assimi Goïta afronta també un desgast polític creixent. La promesa de restablir la seguretat i portar prosperitat al país, després de l’expulsió de les tropes franceses i de la sortida del Mali de la Comunitat Econòmica d’Àfrica Occidental (CEDEAO), sembla ara més lluny que mai. Les protestes internes, tot i ser reprimides, s’han multiplicat, i la societat civil denuncia violacions dels drets humans i persecució de l’oposició.
Segons Human Rights Watch, tant les forces de seguretat malianes com els mercenaris del grup rus Wagner —present al país fa més de dos anys— han estat implicats en execucions sumàries, desaparicions forçoses i destrucció de poblats, especialment a les regions del centre, on la població fulani pateix de manera desproporcionada la violència del conflicte.
La crisi del combustible no és només un problema logístic: és una arma de pressió política i psicològica. A Bamako, els vehicles s’amunteguen a les poques benzineres encara obertes, els preus s’han disparat i el transport públic pràcticament no funciona. L’escassetat de carburant ha obligat el govern a reduir la jornada laboral i a tancar temporalment escoles i universitats. “És una situació insostenible”, admet un professor citat per ABC News, “els estudiants no poden arribar a classe, els mestres tampoc, i la vida s’atura”.
Mentrestant, la inseguretat alimentària s’estén. La FAO alerta que milions de persones podrien veure’s abocades a la fam si el bloqueig i els combats continuen durant les pròximes setmanes. Els conreus no es poden transportar, els mercats locals pateixen desabastiment i les ajudes internacionals arriben amb retard o són interceptades pels grups armats.
