El passat 4 de setembre, per tal de concloure un agermanament entre la capital nord-catalana i la capital mallorquina, el batlle ultrafrancesista (RN) de Perpinyà Louis Aliot va rebre Jaime Martínez Llabrés, batlle gonella (PP) de Palma d’ençà 2023, amb el motiu del setè centenari de la mort del rei Sanç de Mallorca, nét de Jaume el Conqueridor i segon monarca (1311-1324) del Regne de Mallorca separat de la Corona catalanoaragonesa (1276-1349), el qual abastava també els comtats de Rosselló i Cerdanya i la senyoria de Montpeller (amb l’anomentat Palau dels Reis de Mallorca ubicat a Perpinyà).
La missa que es va donar a la catedral de Perpinyà, després de la signatura de l’agermanament, en homenatge a un rei incontrovertiblement català, paradoxalment, serveix de pretext per a tergiversar la història en nom de l’anticatalanisme furibund d’ambdós batlles.
En efecte, des que va ser elegit al cap del consistori perpinyanès el 2020, Aliot va multiplicar les mesures, declaracions i provocacions anticatalanes més barroeres; entre les més recents destaquen l’afirmació (feta en francès) que «aquí es parla el rossellonès» que és «una llengua emparentada amb» (o sigui, diferent de) el català, i l’estrenyament dels vincles oficials amb les altres dues grans ciutats catalanes de fora del Principat, ara dirigides pels ultraespanyolistes i negacionistes de la unitat de la llengua Jaime Martínez Llabrés (Palma) i María José Catalá (València), precisament en nom de l’anticatalanisme que tots tres comparteixen.
Entre les provocacions d’ahir, s’havia tret la senyera de la façana de l’ajuntament, substituïda per la bandera mallorquina… i també l’espanyola. No se’n va treure cap de les múltiples banderes franceses, en canvi.
Per fi, s’ha de destacar que la carta d’agermanament que els alcades de Perpinyà i Palma van signar era redactada en francès i castellà, però que no hi constava ni un sol mot en català, llengua del regne medieval en nom del qual s’agermanen i en el qual ningú no parlava francès ni tampoc castellà, com tampoc no s’ha pronunciat en cap moment cap mot català durant tot l’acte. En esmentar que desitjava facilitar els intercanvis escolars de caire cultural entre els alumnes d’ambdues ciutats, Aliot no va fer cap menció de la llengua catalana que les agermana.
En definitiva, l’estratègia d’Aliot, amb un cert sarcasme, es pot descriure com un agermanament arreu dels Països Catalans per tal de negar-ne l’existència i destruir-los des de dins o, altrament dit, un anticatalanisme paradoxalment pancatalà.
