La Secció Filològica del Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans ha estudiat la compatibilitat del llenguatge inclusiu amb el lèxic i gramàtica de la llengua catalana.
El llenguatge inclusiu pretenia donar visibilitat a les dones dins d’un grup conformat. Per tant, homes com dones per mitjà de la introducció de fórmules com ara el femení genèric, la diferenciació entre substantius masculins i femenins o bé la creació de noves formes com ara “ellis” o “totis”.
D’aquesta manera, des de l’IEC han analitzat si els usos no sexistes entren en conflicte amb el bon ús i funcionament de la normativa de la llengua. I han certificat en un document que efectivament les noves construccions són artificials i fins i tot sobrants.
Ho han justificat posant especial èmfasi en el fet que la llengua catalana. De la mateixa manera que moltes altres llengües provinents del llatí, utilitzen el gènere masculí no marcat. El qual inclou tots els pertanyents a un grup ampli sense fer distincions per raó de gènere.
Així doncs, han conclòs que el gènere masculí no marcat no distingeix entre gèneres, mentre que el femení genèric sí que ho fa. Això és perquè quan es fa ús de la forma femenina genèrica hom només es refereix al col·lectiu de gènere femení. Tot excloent a la part masculina del grup al qual es dirigeix.
Per totes aquestes raons l’Institut d’Estudis Catalans ha denunciat que el llenguatge inclusiu no s’adhereix a la gramàtica i lèxic catalans i que el seu ús contribueix al deteriorament del bon ús del nostre idioma.
L’IEC també ha parlat de les formes noves que hem esmentat abans. Les quals vindrien a ser “ellis” o “totis” i que es fan servir quan es vol referir a un grup sense haver de discriminar a ningú pel seu gènere.
La institució no ha dubtat a assegurar que aquestes formes discriminen al col·lectiu masculí d’un conjunt de persones. I que no són fidels a la correcta evolució de la nostra llengua, destacant textualment que “no són cap estratègia natural del català”.
El català ja contempla recursos per destacar la presència femenina
L’entitat lingüística ha destacat també que la llengua catalana ja compta amb formes que són admissibles sempre que no ocasionin construccions massa complexes o que incorrin en qualsevol mena d’ambigüitats.
Aquestes fórmules s’anomenen formes dobles, entre les quals podríem remarcar director i directora, administratiu i administrativa, el portaveu o la portaveu, etc.
En la mateixa línia, l’IEC també recomana fer servir mots col·lectius, l’ús dels quals no representaria una amenaça contra la gramàtica catalana. Entre aquestes estructures hi podem trobar per exemple formes com ara el secretariat, el personal, l’equip, el cos, etc.
Un pas endavant a l’hora d’honrar i aplicar la doctrina Junyent
En una entrevista al diari Ara la gran lingüista va posar en saber de tothom que el gran problema del llenguatge inclusiu és que “en realitat, discrimina”.
Junyent fou el personatge més crític amb l’ús del llenguatge inclusiu i de les formes que en brollen. Denunciant sobretot que institucions com ara la mateixa Generalitat o personalitats com la consellera Tània Verge defenguessin i fessin servir paraules com ara “totis” en les seues comunicacions habituals.
Il·lustres entitats i universitats de la societat catalana ja han abraçat els postulats de Junyent. És el cas de la Universitat de Barcelona. Que en la mateixa línia que l’IEC, fa uns dies va rebutjar directament les estructures del llenguatge inclusiu i va defensar que <<l’ús del masculí com a gènere gramatical no marcat “no exclou ni les dones ni les persones no binàries”>>, tal com assenyalava l’eminent lingüista Carme Junyent.
