Les autoritats reguladores de Letònia han iniciat un procés per eliminar progressivament la llengua russa de les emissions comercials de ràdio, amb l’objectiu de reforçar la presència del letó com a llengua nacional i reduir la influència mediàtica russa al país.
El Consell Nacional de Mitjans Electrònics (NEPLP), organisme regulador del sector, ha proposat al govern retirar les llicències de difusió a les emissores privades que emeten en rus, argumentant que les freqüències radiofòniques són propietat de l’Estat i que, per tant, no és justificable cedir-les gratuïtament per sostenir un espai informatiu en llengua russa.
Segons el president del NEPLP, Ivars Āboliņš, permetre que aquestes emissores utilitzin un recurs públic essencial equival a finançar indirectament l’ecosistema mediàtic rus, fet que considera incompatible amb els interessos nacionals i la seguretat informativa del país. La proposta contempla un període transitori de fins a vuit anys per completar la retirada progressiva del rus de les emissions comercials.
Aquesta iniciativa s’emmarca dins un ampli conjunt de reformes lingüístiques i culturals impulsades per l’Estat letó arran del conflicte a Ucraïna i del deteriorament de les relacions amb Rússia. En els darrers anys, Letònia ja ha eliminat l’ensenyament en rus del sistema educatiu públic i ha reduït de manera significativa la presència d’aquesta llengua als mitjans públics.
Cal recordar que Letònia va ser annexada a l’URSS al començament de la Segona Guerra Mundial, començant aleshores una política de russificació intensa del país per part de les noves autoritats soviètiques. En època soviètica s’imposà la obligatorietat de fer servir la llengua russa per part dels letons, la llengua letona es va anar arraconant per part de les autoritats comunistes i s’introduïren centenars de milers d’immigrants russos amb l’objectiu d’anar arraconant els habitants autòctons del país, un procés molt semblant al que va viure Catalunya durant la dictadura de Franco.
El govern letó defensa que aquestes mesures busquen enfortir la cohesió social, consolidar un espai informatiu comú en llengua letona i reduir els riscos de desinformació i ingerència estrangera. Tanmateix, la decisió ha generat debat, especialment entre la important minoria russòfona del país, que representa aproximadament un quart de la població.
Les autoritats insisteixen que no es tracta d’una prohibició cultural, sinó d’una reorientació de les polítiques públiques cap a la promoció activa de la llengua nacional, considerada clau per a la integració i la seguretat nacional.
Fa ben poc, també, el govern letó ha fet públic que Letònia no acceptarà més immigrants i, per contra, farà una crida als seus nacionals residents a l’estranger a tornar al seu país d’origen.
