Laporta i Florentino segueixen treballant per resoldre el futur pròxim de la Superlliga. Es troben, però, amb les oposicions de diverses institucions com la UEFA i el desacord amb una sèrie de clubs importants europeus. En els darrers mesos, hi ha hagut un gir als esdeveniments gràcies a diverses decisions preses pel Tribunal de Luxemburg, que han afavorit a la Superlliga. La competició comença a veure la llum al fons del túnel després de gairebé tres anys des de la seva creació. Joan Laporta i Florentino Pérez, presidents del Barcelona i Reial Madrid respectivament, continuen pensant com donar forma al futur de la Superlliga.
La Superlliga va ser anunciada el 19 d’abril de 2021, la qual va ser subscrita per tots els seus membres fundadors. Els clubs eren de tres països diferents: d’Espanya ho eren el Barcelona, el Reial Madrid i l’Atlètic de Madrid; d’Itàlia, l’Inter de Milà, el Milà i la Juventus i d’Anglaterra ho eren el Manchester United, Chelsea, Arsenal, Liverpool, Manchester City i Tottenham Hotspur, l’anomenat big six. En el moment de l’anunci, Florentino Pérez fou escollit com a president i Andrea Agnelli, aleshores president de la Juventus amb Joel Glazer, un dels propietaris del Manchester United, vicepresidents.
El rerefons de la Superlliga
Tot i la darrera presentació del projecte fa tres anys, prèviament ja s’havia intentat crear una competició de magnituds similars. Fou cap al 1998 quan es va decidir, per part de la corporació italiana Media Partners, començar a idea una Superlliga europea. El primer intent va fracassar després de l’anunci de la UEFA sobre el nou format de la Lliga de Campions, que es manté vigent avui en dia.
Els anys van anar passant fins a arribar a l’esmentat 21 d’abril de 2021. Un comunicat de premsa va ser emès pels clubs fundadors. L’anunci va ser rebut moments abans d’una reunió de la UEFA. En aquesta reunió es planejava editar l’actual format de la Lliga de Campions per disputar més partits i rebre més ingressos. En el comunicat de premsa es declarava la intenció de proporcionar enfrontaments de millor qualitat a més d’incentivar a un creixement econòmic i un suport significatiu major per al futbol europeu.
Una dada que va escandalitzar, en major part als aficionats, però a la comunitat de futbol europea, la va emetre el New York Times. La cadena de notícies novaiorquesa, informava que cada equip que participés en la mencionada Superlliga s’embutxacaria la quantitat de quatre-cents milions de dòlars. Arran de l’exclusiva aportada pel New York Times i el desacord de la UEFA amb el projecte, van néixer les onades de protestes en contra de la Superlliga.
Què plantegen Joan Laporta i Florentino Pérez?
L’empresa A22 Sports Management, coneguda per patrocinar i assistir en la creació de la Superlliga, va detallar com es compondria la competició. El torneig es compondria de seixanta-quatre clubs repartits en tres lligues dividides jeràrquicament de millor en pitjor en la Star League, Golden League i Blue League. Les dues primeres lligues, la Star League i la Golden League, comptarien amb 16 clubs cadascuna. En canvi, la Blue League estaria composta de 32 clubs, dividida en quatre grups de vuit. La participació estaria basada en el mèrit esportiu sense membres permanents, amb ascensos i descensos anuals entre lligues.
L’accés a la Blue League seria per mèrits propis aconseguits a les respectives lligues nacionals. Els clubs de les dues primeres lligues jugarien partits d’anada i tornada en dos grups de vuit equips. De la mateixa manera ho farien els de la Blue League però en grups de quatre. A final de temporada, en acabar la fase regular del torneig, es disputaria la fase eliminatòria, des de quarts de final, que decidiria els ascensos i descensos, a més dels campions. La jugarien els quatre primers equips de cada grup de la Star i Golden League i els dos primers de cada grup en la Blue League.
Hi hauria, doncs, ascensos i descensos anuals entre les dues lligues, a més d’un accés a la Golden League. L’accés es regularia d’acord amb el rendiment aconseguit en la competició regular nacional. Per tant, a final de temporada, els dos pitjors equips de la Star League baixarien a la Golden, i els dos finalistes de la segona pujarien a la Star. Mentrestant, en la Blue League, es canviarien vint equips de trenta-dos cada temporada en funció de l’aconseguit en les respectives lligues nacionals.
El desacord de molts clubs i federacions europees
El projecte va ser rebutjat per una forta part dels aficionats dels equips fundadors, clubs i federacions. Sobretot la UEFA fou la que més en desacord es va mostrar, ja que va veure com la seva principal competició, la Lliga de Campions, podia veure’s afectada. Inclús va arribar a amenaçar a tots els clubs que participessin en aquesta nova lliga. Es va comunicar que serien exclosos de qualsevol altra competició nacional, europea i mundial. I no només això. La UEFA reincidia en què els jugadors d’aquests clubs perdrien l’oportunitat de representar a la seva selecció nacional. D’aquesta manera s’incloïa la negació de participar en la Copa Mundial de Futbol.
Les primeres sancions imposades van aparèixer a l’illa britànica. Els sis equips implicats, Arsenal, Chelsea, Liverpool, Manchester United, Manchester City i Tottenham Hotspur, van pactar per pagar conjuntament una multa a la Premier League que s’alçava fins als vint-i-dos milions de lliures (vint-i-cinc milions d’euros). A més a més, també varen acceptar que l’adhesió a qualsevol altra competició no organitzada per la UEFA o Premier League, seria castigada amb una altra multa de quantitats similars i una deducció de trenta punts en la classificació de la lliga regular anglesa.
A conseqüència del rebuig generalitzat de la comunitat de futbol europea, tots els clubs fundadors es van desvincular del projecte excepte tres, els quals foren el Barcelona, el Reial Madrid i la Juventus. El motiu de voler tirar endavant amb la Superlliga era perquè consideraven que la UEFA podia estar malmetent la legislació de la Unió Europea sobre la lliure competència. Si així ho estès fent, ho seria en voler exercir un comportament monopolístic. Així i tot, la Juventus va caure del projecte el passat juny de 2023. Barcelona i Reial Madrid, però, es van mantenir ferms amb la idea de la desitjada Superlliga.
Un nou intent de rellançar la Superlliga
Amb la vecchia signora baixada del projecte, el 19 d’octubre de 2022, l’A22, va anomenar Bernd Reichart com a nou director general. Reichart, el mateix dia de prendre el càrrec, afirmà que la Superlliga Europea es rellançaria en tres anys. La causa fou la mala gestió del futbol europeu actual, que qualificava d'»insostenible». Va obrir la porta, doncs, a una reunió amb les parts implicades, d’entre elles la UEFA i la Premier League, per meditar la solució al problema. La UEFA va considerar la petició de reunió per part de Reichart, mentre que la Premier League va abaixar les persianes i es va mostrar reticent a la reunió, afegint que: «Les accions per part dels clubs fundadors de la competició en participar-hi fou un error i el tema està tancat».
La reunió es celebrà el 8 de novembre de 2022, on varen participar personatges de la talla d’Aleksander Čeferin, president de la UEFA; Nasser Al-Khelaifi, cap de l’Associació de Clubs Europeus i president del Paris Saint-Germain o Javier Tebas, president de La Liga espanyola de futbol. La trentena de presents van emetre el seu missatge, contundent, que encara es mostrava en contra de la Superlliga.
El litigi presentat en contra de la UEFA
Fent referència a les amenaces de sancions a clubs i jugadors fundadors de la Superlliga, els alts càrrecs d’aquesta no van passar per alt l’abús de poder que va exercir la UEFA. Per tant, es va presentar un litigi al Tribunal de Justícia de la Unió Europea sobre el monopoli de la UEFA i la FIFA i les sancions que es volien interposar.
Abans de la sentència, l’advocat general del TJUE Athanasios Rantos va emetre un informe en el qual afirmava que els reglaments de la UEFA i FIFA no entraven en conflicte amb les normes de la Competència de la Unió Europea. I que, a més, les federacions nacionals tenien la potestat per vetar de les seves competicions als clubs participatius en la Superlliga. Tot i ser una primera opinió d’un dels advocats generals del TJUE, fou un cop dur per la Superlliga de Joan Laporta i Florentino Pérez. Cal afegir, però, que l’opinió d’Athanasios Restos no té per què ser la sentència definitiva, però acostuma a coincidir en un 80% dels casos.
La decisió del TJUE
El 21 de desembre de 2023, el TJUE (Tribunal de Justícia de la Unió Europea) va emetre la sentència al litigi presentat. La sentència comunicava que la UEFA i la FIFA feien un mal ús de la seva posició dominant per impedir la celebració de la Superlliga. I, per tant, no podien exercir aquest rol «d’àrbitre» de la indústria europea del futbol. Tot i això, el TJUE va concretar que el projecte liderat per Florentino Pérez no ha de ser necessàriament aprovat mentre es vulgui implantar dins l’ecosistema de la UEFA.
De manera que, es va confirmar el que els dos clubs fundadors restants manifestaven. Bàsicament, que les polítiques i els interessos de la UEFA i FIFA violaven la legislació europea sobre la lliure competència i monopoli en el Mercat Únic. D’aquesta manera, el projecte de Joan Laporta i Florentino Pérez comença a veure la llum al fons del túnel. Es podria començar a dir, doncs, que el temps d’espera per veure la Superlliga no serà molt llarg.
A més, l’Audiència Territorial de Madrid ratificava el que va sentenciar el TJUE. Comentava que, d’ara en avant, s’impedirà totes les mesures preses que obstaculitzin de manera directa o indirecta al desenvolupament del projecte.
Podrà el Barcelona abandonar la lliga espanyola per jugar la Superlliga?
Aquesta és una de les qüestions que més s’ha comentat a través de les xarxes socials en els últims mesos. I després de veure el format presentat per l’empresa organitzadora A22, la resposta és que no ho podrà fer. El principal impediment és que, la Superlliga, es jugaria entre setmana, sense intervenir en el transcurs de la celebració de la lliga espanyola. Per aquest motiu la UEFA es va veure atacada en veure que la Superlliga podria prendre la competència a les tres competicions que gestiona (Champions League, Europa League i Conference League).
Notícia de Pau Caballé Massoni
