Veles i Vents ho ha tornat a fer. Després de publicar La lluita pel domini de la Mediterrània de David Abulafia en la seva col·lecció “Consolat” ara han recuperat L’Alguer. Un poble català d’Itàlia, d’Eduard Toda. Totes dues obres comparteixen un mateix afany: posar l’esguard dels catalans vers l’Orient, cap a les illes mediterrànies, cap a Itàlia i potser més enllà. El primer llibre esmentat ens parla de la lluita dels catalans per esdevenir potència hegemònica a Sicília i al sud de la península itàlica i aquest d’Eduard Toda ens parla de les velles glòries dels catalans a l’illa de Sardenya.
El reusenc Eduard Toda va publicar el seu llibre l’any 1888, mentre exercia tasques diplomàtiques a l’illa de Sardenya. Toda era un catalanista de la Renaixença, col·laborava amb diverses publicacions catalanes i catalanistes, i era per això que era dels pocs catalans que en aquella època se’n recordava que a l’Alguer, una petita ciutat de l’illa de Sardenya, encara s’hi parlava català. Aquell descobriment personal el fascinà i s’ho va fer venir bé per visitar l’Alguer i estar-s’hi durant un temps. D’aquella estada en sorgí aquest llibre que ara Veles i Vents reedita.
Cal aplaudir que l’historiador alguerès Marcel A. Farinelli hagi estat l’encarregat d’escriure el pròleg d’aquesta edició nova de trinca. Farinelli és tot un especialista en la història de la seva ciutat i això es nota en el pròleg. L’historiador alguerès, en el pròleg, biografia de forma succinta l’autor del llibre, ens relata el seu amor per la història de Catalunya i les seves antigues glòries i el seu caràcter aventurer.
Aquesta és una obra fonamental per a l’estudi de la presència catalana a la Mediterrània i, molt especialment, per a la comprensió de la singularitat històrica i cultural de la ciutat de l’Alguer. Escrita a partir d’una exhaustiva recerca documental de l’autor en els seus anys a Sardenya, l’obra recull els resultats de les investigacions que Toda va dur a terme a finals del segle XIX en diversos arxius de l’illa, on va localitzar i analitzar nombrosos documents d’època catalana que permeten reconstruir el passat alguerès.
El llibre se centra en el període que s’inicia amb la conquesta catalana de la ciutat al segle XIV i en el posterior procés de repoblació amb gent procedent de Catalunya. A través de tota mena de documentació d’època medieval i moderna, Toda mostra com l’Alguer va ser organitzada segons els models polítics, jurídics i socials de la Corona d’Aragó. Aquesta documentació evidencia la implantació del dret català, de les institucions municipals pròpies i, sobretot, de la llengua catalana com a vehicle de govern, de relació social i de cultura.
Toda, amb el seu llibre, fa emergir una continuïtat històrica que, malgrat el pas dels segles i els canvis de sobirania, ha mantingut una identitat diferenciada dins el context sard. La persistència de la llengua catalana, els costums i una memòria col·lectiva pròpia apareixen al llibre com a resultat d’un arrelament profund i sostingut. El llibre esdevé una eina de consciència nacional, que vol demostrar, amb proves documentals, que la catalanitat algueresa no és un residu folklòric, sinó el fruit d’una història concreta i ben documentada. El llibre també demostra com la catalanitat de l’Alguer era tant forta que, quan a partir del segle XVI una sèrie de mortaldats provocades per la pesta delmen la població catalana de la ciutat, els immigrants sards que hi arriben per a repoblar-la s’acaben catalanitzant a ells mateixos i transmetent la llengua catalana als seus fills tot i ser de originalment de llengua sarda. El català es va mantenir a l’Alguer perquè els immigrants sards que hi van anar a viure es van catalanitzar. Però si ho van fer va ser perquè el català era una llengua d’immens prestigi i consideració i la catalanitat era quelcom indestriable de la identitat de l’Alguer.
La reedició recent a càrrec de l’editorial Veles i Vents permet recuperar un text de gran valor historiogràfic i simbòlic, que continua essent plenament vigent. En un moment en què la llengua catalana a l’Alguer (i a la resta de la Catalunya Gran) es troba en una situació molt delicada l’obra de Toda torna a oferir les claus per entendre el passat i, alhora, per reforçar els lligams culturals i històrics entre Catalunya, l’Alguer i tota l’illa de Sardenya.
Esperem que Veles i Vents, en la seva col·lecció “Consolat”, continuï amb la seva tasca de rescatar textos que reivindiquin la vocació marítima i expansiva de Catalunya en el seu passat. L’Alguer. Un poble català d’Itàlia, juntament amb La lluita pel domini de la Mediterrània, són dos recordatoris poderosos del que Catalunya ha estat capaç de ser quan ha mirat el món amb ambició i confiança. Les pàgines d’Eduard Toda evoquen un país que s’expandeix, que crea institucions, que porta la seva llengua i la seva manera d’entendre el món més enllà de les seves fronteres i que deixa una empremta duradora a la Mediterrània. Tant de bo que la lectura d’aquest llibre d’Eduard Toda, i la d’altres que puguin ser editats en el futur en aquesta col·lecció, serveixi per reforçar la consciència nacional dels catalans i per recordar que la Nació catalana neix i persisteix a partir de la voluntat, de la projecció i de la continuïtat històrica. Si el passat alguerès ens parla d’una Catalunya forta i segura de si mateixa, que aquest llegat pugui inspirar molts catalans en el camí de la reconstrucció nacional de Catalunya.
