El consistori castellanista de Palma ha tornat a atacar la llengua catalana, en aquest cas suprimint el requisit del coneixement del català en diverses convocatòries públiques, especialment a l’Empresa Municipal de Transports (EMT). Segons ha denunciat l’Obra Cultural Balear (OCB) aquesta exclusió afecta una seixantena de places, com les de tècnics especialistes, administratius de recursos humans i tècnics de taller. En aquests processos de selecció només s’exigeix un nivell B2 de castellà, mentre que el català no consta, ni com a requisit ni com a mèrit.
L’any passat ja va passar un cas semblant quan es va convocar una borsa de 150 places de conductors d’autobús on el català era només un mèrit, igual com ho pot ser l’anglès. Altres empreses públiques com la Societat Municipal d’Aparcaments i Projectes (SMAP) i l’Empresa Funerària Municipal (EFM) també han deixat de considerar el català, o bé només com a mèrit o sense tenir-lo en compte en cap cas.
En aquest sentit, el desembre de 2024 el PP de Palma va votar a favor de dues iniciatives de VOX per retirar l’obligatorietat del català en diversos sectors de la funció pública, com l’ensenyament, la sanitat, la cultura o la justícia.
L’OCB ha expressat la seva preocupació per la regressió de l’ús institucional de la llengua catalana i ha afirmat que tot plegat es tracta d’una estratègia d’arraconament del català de les institucions públiques. A més, considera que equiparar el català amb llengües estrangeres com l’anglès és un menyspreu als mallorquins i una violació de la normativa lingüística vigent.
Recordem que fins i tot l’estatut d’autonomia de les Illes Balears dóna a la llengua catalana l’estatus de llengua pròpia i oficial de les Illes Balears, en el seu article 4.1.
