La nova sèrie de la BBC King & Conqueror, que narra els esdeveniments previs i posteriors a la famosa batalla de Hastings de 1066, està generant un ampli debat i fortes crítiques per l’elecció de diversos actors negres per interpretar personatges que, segons molts historiadors, no encaixen amb el context ètnic d’Anglaterra en l’època anglesa pre-normanda.
La sèrie ha escollit actors com Jason Forbes i Elander Moore per representar, respectivament, al fictici Than Thomas i al comte Morcar, un noble anglo-saxó.
Segons l’historiador Dr. Zareer Masani, qui ha col·laborat en ocasions amb la BBC, aquesta decisió és “extremadament confusa i francament enganyosa”. Masani critica la manca de fidelitat històrica que suposa col·locar persones de raça diferent en rols anglo-saxons en un període «quan Britània era poc multicultural, fins i tot abans de la conquesta normanda».
El professor David Abulafia, de la Universitat de Cambridge, que a Catalunya s’ha fet famós darrerament per la traducció al català de la seva obra La lluita pel domini de la Mediterrània, a càrrec de l’editorial Veles e Vents, agrega que aquesta aposta per incloure actors de raça negra en una sèrie de televisió que representa la història medieval britànica “porta a la idea estranya que hi havia comtes negres en l’Anglaterra anglo-saxona”. Segons Abulafia, la sèrie es proposa com un exercici de ficció tan lluny de la realitat que s’obre la porta a representacions que no tenen suport en les fonts historiogràfiques.
A banda de la polèmica racial, el programa ha estat severament criticat per altres historiadors i espectadors per múltiples inexactituds. Per exemple, es presenta Harold Godwinson i Guillem el Conqueridor com amics durant anys abans de la batalla, una afirmació que molts acadèmics neguen: segons ells, la documentació indica que Harold potser només va estar a Normandia poc abans de la conquesta, i que no hi havia relació d’amistat de llarga durada.
També s’ha assenyalat que el repartiment divers caracteritza personatges d’una època en què no hi ha proves d’una presència de població no blanca a Anglaterra. Això, diuen els crítics, no és només una qüestió de sensibilitat moderna, sinó que afecta la credibilitat històrica del relat.
Els defensors de la sèrie argumenten que el “colour-blind casting” és una pràctica legítima per reflectir valors contemporanis de diversitat, per atreure un públic més ampli i per obrir la possibilitat de representar històries antigues amb veus més diverses. També es diu que en absència de fonts històriques completes per a molts personatges menors, hi ha marge per a la interpretació dramatúrgica.
Però per a historiadors com Masani i Abulafia, aquesta llibertat creativa té límits: quan s’interpreta un període històric del qual es disposa de moltes fonts historiogràfiques, alterar dades sobre ètnia i orígens pot conduir a una falsificació visual de la memòria col·lectiva i confondre l’espectador que no tingui prou coneixements en història.
