Els medicaments que bloquen la pubertat i posen en pausa els canvis físics de la pubertat, com ara el desenvolupament dels pits o el pèl facial, ara només estaran disponibles per als nens com a part dels assaigs d’investigació clínica, segons ha decidit la NHS, la sanitat pública britànica.
El govern britànic va acollir amb satisfacció aquesta “decisió històrica”, presa després que el sistema sanitari públic encarregués una revisió independent dels serveis d’identitat de gènere per a nens menors de 18 anys el 2020.
La ministra de Salut, Maria Caulfield, va dir: “Sempre hem tingut clar que la seguretat i el benestar dels nens són primordials, així que donem la benvinguda a aquesta decisió històrica de la NHS”. “Acabar amb la prescripció rutinària de bloquejadors de la pubertat ajudarà a garantir que l’atenció es basi en l’evidència, l’opinió clínica d’experts i que sigui en l’interès de l’infant”.
El projecte de llei inclou una prohibició de la prescripció d’hormones que alteren el cos als nens que qüestionen el seu sexe. Els bloquejadors de la pubertat més emprats suprimeixen la producció d’hormones, incloent testosterona i estrògens.
Un portaveu de la sanitat pública ha assegurat que “no hi ha prou evidència per donar suport a la seguretat o l’eficàcia clínica de les hormones que suprimeixen la pubertat per fer que el tractament estigui disponible de manera rutinària en aquest moment”.
Actualment hi ha menys de 100 nens amb bloquejadors de la pubertat, que continuaran el seu tractament a l’Hospital de Leeds i a l’University College de Londres.
Els bloquejadors de la pubertat es poden fer servir per retardar el desenvolupament de característiques físiques que poden fer que algú sembli home o dona.
“La importància de la decisió del NHS England que no hi ha prou evidència per donar suport a la seguretat o l’eficàcia clínica dels bloquejadors de la pubertat no es pot exagerar, atès l’èxit que han tingut els grups de pressió activistes en presentar-los com un tractament inofensiu i reversible”, ha dit Maya Forstater, directora executiva de l’associació Sex Matters, una entitat que defensa que les polítiques de gènere s’han de basar en evidències científiques.
