Segons un informe publicat recentment per la Plataforma per la Llengua, durant l’any 2024 l’Estat espanyol va aprovar 218 normatives que afavoreixen el castellà i discriminen el català, la qual cosa representa un increment del 13,5% respecte a les 192 normatives semblants aprovades el 2023.
Aquestes normatives afecten diversos àmbits, destacant especialment les que imposen l’ús del castellà en sol·licituds de subvencions i candidatures a premis, així com en la redacció d’instruccions per a dispositius electrònics com televisions, tauletes, mòbils i ordinadors. A més, s’ha observat que en els centres educatius de l’Estat a l’exterior es continua avaluant exclusivament el castellà, excloent la possibilitat d’avaluar-se en català.
Plataforma per la Llengua assenyala que aquesta situació de desigualtat jurídica es deu al fet que el català no és oficial a tot l’Estat espanyol ni a la Unió Europea. Això provoca que, fins i tot en legislacions amb intenció igualitària, no es pugui establir un tracte equitatiu entre el català i el castellà dins l’àmbit del Regne d’Espanya. Un exemple és la Llei orgànica 4/2024 del dret de defensa, que tot i suposar un avenç en reconèixer el dret a utilitzar el català en procediments judicials, manté el deure incondicional de conèixer el castellà per a tots els ciutadans.
L’entitat també destaca que algunes normatives aparentment neutrals reflecteixen una percepció de l’Estat espanyol com a estat essencialment castellà. Per exemple, en regulacions de qualificacions professionals es fa referència a la Real Academia Española, sense esmentar institucions normatives del català com l’Institut d’Estudis Catalans.
Aquest increment de normatives discriminatòries posa de manifest el supremacisme lingüístic castellà que el Regne d’Espanya exerceix contra la lengua catalana, contra els catalans i per extensió també contra els parlants de llengües autòctones no castellanes dins l’Estat espanyol.
