Després que la justícia colonial francesa hagi negat el dret dels corsos a parlar en la seva llengua al Parlament de Còrsega ara els ha tocat el mateix als catalans del Rosselló i les altres comarques catalanes nord-pirinenques en diversos municipis. En els ajuntaments de vilatges com Elna, els Banys d’Arles, Portvendres, Sant Andreu de Sureda i Tarerac s’havia fet servir la llengua catalana, per part de diversos regidors, amb total normalitat.
L’abril de 2023 un tribunal de Montpeller, a instàncies de Rodrigue Furcy, prefecte dels Pirineus Orientals, va prohibir l’ús del català als ajuntaments i uns quants municipis nord-catalans van recórrer aquesta decisió. El prefecte, abans, s’havia posat en contacte amb els ajuntaments tot indicant-los que no es parlés en català als plens, i alguns municipis van obeir aquestes instruccions, tot i que d’altres no.
Ahir dijous a Tolosa de Llenguadoc, ciutat on es va celebrar la vista judicial sobre aquesta qüestió, el jutge ha confirmat la decisió del magistrat de Montpeller, en la qual es dictamina que en els plens només es pot fer servir la llengua francesa, argumentant-ho en l’article 2 de la Constitució francesa, on s’indica que l’única llengua de la República és el francès.
La opinió emesa pel jutge, en el cas de la vista d’ahir a Tolosa, és un posicionament, no pas encara una sentència, però normalment el Tribuna d’Apel·lació acostuma a seguir la opinió del jutge. En aquest sentit, una sentència contrària a la llengua catalana obligaria, fins i tot, a anul·lar les deliberacions efectuades en català als plens municipals i traduir-les al francès.
El batlle d’Elna, va efectuar unes declaracions al programa Més 324 del 3Cat, en què afirma que “no donem la batalla per perduda. No la guanyarem del tot, però tenim esperança”.
