Els darrers deu anys Olot ha patit un procés de canvi accelerat a nivell social que ha comportat un augment de la inseguretat i de la descatalanització de la ciutat que ha estat percebut per tots els seus habitants. La ciutat del Montsacopa ha vist com en poc temps la seva fesomia eminentment catalana ha canviat radicalment. Aquest procés s’ha accelerat els darrers anys, arribant a la ciutat milers d’immigrants d’arreu del món, sobretot d’Àsia, el nord d’Àfrica i Hispanoamèrica.
És paradigmàtic de tot plegat el relat que un veí d’Olot ha fet a la xarxa social X, en relació amb la situació que es viu en una zona determinada de la ciutat, la carretera de les Tries. A partir d’aquí transcriurem les diverses publicacions que el veí, Eduard Solà, ha fet a X en forma d’enfilall:
<<Això que us explicaré ara és ben cert i no m’invento ben res. Ho visc cada dia perquè tinc un negoci aquí i conec la gent del barri; fins i tot conec a molts dels nouvinguts. Començo…
Hi ha tornat a haver moviment del bo a l’avinguda Paquistan d’Olot. Primer de tot aclareixo que l’avinguda Paquistan és l’antiga carretera de les Tries. Ara és l’avinguda Paquistan però ja tocaria tornar canviar-li el nom perquè s’ha convertit en un gueto d’ocupes i d’americans del sud.
Entre ocupes i americans del sud i del centre la personalitat de l’avinguda ha canviat un 100%. Al que anava. A un dels blocs d’ocupes hi ha hagut una moguda de collons: la parella que viu a un dels pisos s’ha barallat. La dona ha tirat alguns mobles des del balcó. No hi ha hagut ferits de miracle. Bé, en realitat sí que hi ha hagut una ferida, ella. Resulta que l’home li ha fotut una bona pallissa. Han vingut dos vehicles de la Policia Municipal i dues ambulàncies. S’han endut la dona amb camilla mentre cridava de mal.
Ja no en faig massa cas de tot això perquè és el pa de cada dia; dues o tres vegades a la setmana ha de venir la policia a posar ordre. De vegades vénen Policia Municipal i Mossos. Sovint també venen les empreses de l’aigua o de l’electricitat perquè peta alguna cosa.
És ben bé can Pixa. I ningú no pot fer-hi res; els que menys poden actuar són els policies, i no entenc per què. Si mires el bestiar que circula pel carrer, sembla que estiguis a un dels pitjors carrers de Santo Domingo o d’Haití. De brutícia, gràcies a Déu, no en falta, n’hi ha per donar i per vendre. Una de les ocupes, de Centreamèrica, fa uns dies em va preguntar “si sabia de algún piso para ocupar”. Normalment, la gent pot preguntar si saps d’algun pis per llogar; per ocupar, no m’ho havien preguntat mai. Doncs aquesta mateixa dona ja està instal·lada a un local comercial. Se l’ha aparroquiat com a habitatge. I s’està a casa seva, el local, amb la porta oberta, com si fos una botiga oberta al públic. Dies enrere, aquesta dona va trobar a un negre i li va fotre un bon escàndol: “me vas a pagar o no? Si follas, pagas! Y son 30 euros!”. L’home, el negre, tot avergonyit que el recriminessin al mig del carrer, li va donar els 30 euros a la dona.
Al local que ocupa la dona hi havia un negoci; estava de lloguer. El negoci es va haver de traslladar pel merder que tenia cada dia. Sovint es quedava sense llum per culpa dels ocupes. De merders a la porta tampoc n’hi faltaven. I no parlem de la brutícia a l’entrada del local. L’espectacle diari a l’avinguda Paquistan és gratuït però si fessin pagar, segur que guanyarien diners.
Els mateixos immigrants veterans, els que fa temps que hi són, diuen que això no es pot aguantar, que ha canviat molt i que la situació ha empitjorat tant. Tinc un client negre que ho diu. Un veí (aquest no és immigrant, és del país i viu al barri des de que es va casar) ja parla de marxar del barri. Un dels ocupes, fa un temps, passava a peu amb una bici a les mans. Jo me’l mirava i, de cop, va llençar la bici enlaire i la va fotre contra un arbre. Va anar de poc que no la fot contra el meu cotxe, que estava aparcat al costat.
Repeteixo: Tot això és ben cert i no m’invento res; ho visc cada dia. Segur que no veig tot el que passa, i segur que n’han passat de més grosses que això que he explicat; a l’avinguda Paquistan només hi sóc unes tres hores al dia i alguns dies no hi sóc.
Porto 30 anys al barri i he vist els canvis. Els del #VolemAcollir us en podeu anar a la merda. A mi no em vingueu amb hòsties ni em compliqueu la vida. Au… És tard i fa son. Bona nit!>>
