Fa més de 25 anys, el 7 de gener de 1998, que es va publicar al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya la reforma de la Llei de Normalització Lingüística que establia que les ràdios i televisions del Principat de Catalunya havien de complir amb un mínim del 25% de música emesa en llengua catalana. A dia d’avui, després de més d’un quart de segle, aquesta llei no s’ha acomplert mai en gairebé cap de les emissores que emeten al Principat. No només això: hi ha moltes emissores que emeten menys d’un 5% de música en català. Només Ràdio Vilablareix compleix, amb escreix, aquesta llei: tota la música que emet aquesta ràdio de les comarques de Girona és en català.
L’incompliment sistemàtic d’aquesta llei ha fet perdre a tot el sector de la música en català més de 200 milions d’euros. Així ho ha calculat la revista musical Enderrock. A més, aquest incompliment, que és provocat pel fet que la Generalitat de Catalunya, en tots aquests més de 25 anys no ha posat mai ni una sola sanció, per petita que sigui, a cap de les emissores que han incomplert la seva llei. Aquesta situació és un greuge comparatiu envers tots els ciutadans, que estem obligats a complir totes les lleis i a pagar les sancions corresponents quan les incomplim. En canvi sembla que les emissores musicals que no respecten la llengua catalana tinguin butlla per saltar-se la llei contínuament. Així mateix, aquest incompliment generalitzat ha provocat la precarietat i la feblesa del sector de la música en llengua catalana, que s’ha trobat que l’administració catalana l’ha deixat desemparat i sense cap mena de suport.
Quan la llei va entrar en vigor aquest mateix model ja s’aplicava a altres països la cultura pròpia dels quals era amenaçada per cultures més fortes en el marc de la globalització. Un estat fort i fins i tot imperialista com el francès es va veure obligat a aprovar una quota de, atenció, el 40% de la música en llengua francesa. El Québec va anar encara més enllà per a protegir la música quebequesa en llengua autòctona francesa i va aprovar una llei segons la qual el 60% de la música emesa a les emissores nacionals havia de ser en francès. A Israel es va imposar un 50% de la música en hebreu i a Portugal el percentatge fou d’un 25% en portuguès.
Ara mateix, per culpa de la tradicional covardia dels successius governs de la Generalitat, tan si han estat de CiU (o Junts), d’ERC o del PSC, la música en català continua en una situació de total inferioritat davant la música en anglès però sobretot davant la música en castellà, la llengua que ens imposa Espanya, i que va arraconant cada vegada més la llengua pròpia de Catalunya.
