Darrerament s’ha parlat del barri de la Font de la Pólvora de Girona com a conseqüència de les dues persones assassinades la nit de Sant Joan i dels incidents gravíssims que van provocar els familiars de les víctimes a l’hospital Josep Trueta després que es produïssin. Tant víctimes com presumptes assassins són tots gitanos de parla castellana i sembla que tots plegats es dedicaven al tràfic de drogues, un dels grans mals endèmics d’aquest barri i del barri veí de Vila-roja.
El barri de la Font de la Pólvora es podria definir com allò que els darrers vint-i-cinc anys s’ha batejat com a no-go zone arreu d’Europa, és a dir, barris sense llei, o si més no, barris on les lleis les apliquen, a la seva manera, la minoria ètnica d’importació que hi domina. Normalment aquest terme s’aplica als barris de grans ciutats europees on hi viuen grans comunitats musulmanes, però en el cas de Girona, el barri de la Font de la Pólvora és una no-go zone gitana i, tal com hem dit abans, concretament gitanos d’origen castellà, procedents fa ben poques generacions del sud de la península ibèrica.
La Font de la Pólvora és un barri on molts taxistes gironins no volen ni acostar-s’hi i on la gran majoria d’habitants de Girona hi passen de llarg pel costat en cotxe venint de Quart sense gens de ganes d’aturar-s’hi per a res.
A la Font de la Pólvora hi regna el tràfic de drogues controlat per diversos clans gitanos, enfrontats molts cops entre ells, i que dirimeixen les seves “diferències” amb la violència. En el cas de la nit de Sant Joan, un dels implicats i principal sospitós de les morts és un home amb antecedents per tràfic de drogues i possessió il·legal d’armes fugit de Figueres per enfrontaments amb altres clans.
Però la Font de la Pólvora (i Vila-roja) no és només una no-go zone pel fet que s’hi concentra tràfic de drogues i inseguretat. Ser català i independentista i viure en algun d’aquests dos barris és altament perillós.
El Primer d’Octubre de 2017 es va muntar un col·legi electoral a Vila-roja que va ser atacat per veïns del barri, davant la passivitat dels Mossos d’Esquadra. Els membres de les meses electorals van ser agredits i insultats i cap dels agressors no ha estat castigat per la justícia per la violència exercida. Els veïns han emplenat els dos barris de banderes espanyoles i de pintades on s’insulta l’independentisme i allí els seus habitants s’enorgulleixen del fet de ser espanyols i d’haver destruït les urnes de votació del Primer d’Octubre.
L’espanyolisme i el tràfic de drogues, doncs, allunyen els ciutadans de Girona d’un barri on les administracions tenen por d’imposar-hi l’imperi de la llei.
