La disminució sobtada de l’arribada d’argentins a Andorra està donant pas a un creixement d’altres comunitats hispanoamericanes, especialment la colombiana i la peruana, que cada cop tenen una presència més notable al país, segons informa Digital Andorra.
Sembla que els argentins tenien dificultats per accedir a les quotes generals d’immigració, principalment per problemes relacionats amb la documentació. Ara, però, un nou factor ha alterat encara més l’equilibri migratori: la normativa que exigeix que qualsevol sol·licitud de residència vagi acompanyada del consentiment exprés del propietari de l’habitatge.
Fins a l’aprovació del decret, el passat 2 d’abril, es permetia que el titular del contracte de lloguer autoritzés l’empadronament de tercers, la qual cosa afavoria pràctiques com el subarrendament irregular i l’allotjament compartit. Amb el nou requisit, però, molts immigrants tenen problemes per presentar la documentació exigida.
Entre 2022 i 2025, la població d’Andorra ha passat de 79.000 a 87.000 habitants, però l’oferta d’habitatge no ha crescut al mateix ritme, fins al punt que s’ha registrat una disminució dels pisos disponibles. Això ha fet que molts estrangers optessin per solucions alternatives, com compartir pisos en condicions precàries, sovint fora de la legalitat. Aquest sistema paral·lel, basat en les conegudes “pisos pastera”, ha estat clau per a l’expansió del model migratori dels últims anys.
Tot i això, el panorama està canviant. Les últimes dades d’Estadística mostren que, per primera vegada en molt temps, la comunitat argentina ja no lidera el creixement demogràfic estranger. Són ara els colombians i peruans qui encapçalen aquest increment, amb un augment superior al 25% en l’últim any. Sembla que aquestes dues nacionalitats ho tenen més fàcil per a accedir a la possessió de documents en regla.
Amb la reforma normativa, el Govern pretén posar fi a pràctiques que havien convertit el creixement migratori en un fenomen difícil de gestionar. L’objectiu és evitar la sobreocupació i garantir un accés a l’habitatge més controlat, tot posant límits a situacions que escapaven al radar de la legalitat urbanística i fiscal.
El canvi de tendència és clar. Argentina, que en els darrers tres anys havia estat la principal font d’immigració, ha deixat de figurar entre les nacionalitats amb més creixement. A finals de març, hi havia 3.274 argentins residents al Principat, gairebé igualant els francesos. Però a l’abril, les estadístiques mostren un fre en aquest creixement.
Andorra està obligada a repensar el seu model demogràfic. El país dels Pirineus ha de decidir si vol continuar rebent immigració poc qualificada en massa o aposta pel retorn dels immigrants als seus països d’origen en un escenari de massificació i descatalanització del Principat.
