Cada 31 de desembre, Mallorca commemora un dels esdeveniments fundacionals de la seva història: la conquesta de Madina Mayurqa per Jaume I l’any 1229. Aquesta celebració, coneguda com la Festa de l’Estendard, és considerada una de les festes cíviques més antigues d’Europa que es mantenen vives. Però més enllà del seu valor folklòric o institucional, la Festa de l’Estendard és també un acte de memòria nacional catalana i un símbol històric de sobirania, continuïtat cultural i resistència a l’assimilació a la nació castellana.
1229: la incorporació de Mallorca a la nació cultural catalana medieval
La conquesta de Mallorca per Jaume I no va ser una empresa castellana ni espanyola, sinó catalana. L’expedició va ser impulsada majoritàriament per la noblesa i la burgesia mercantil de Barcelona, Tarragona i altres territoris de la Catalunya medieval, i es va dur a terme sota les estructures polítiques de la Corona catalanoaragonesa, que en aquell moment funcionava com una confederació de territoris sobirans.
Després de la conquesta, Mallorca fou repoblada massivament amb població catalana, que hi va portar la llengua catalana, el dret català, les institucions pròpies i una cultura política basada en el pactisme. Així va néixer el Regne de Mallorca, integrat plenament dins l’espai nacional català, compartint llengua, cultura i vincles econòmics amb la resta de la Nació catalana.
L’Estendard: símbol de poder polític i legitimitat nacional
L’element central de la festa és l’Estendard de la Conquesta, la bandera que representa el poder sobirà del rei i, per extensió, l’ordre polític que s’instaura després de la derrota de l’autoritat islàmica. Aquest estendard no és un símbol espanyol —concepte nacional inexistent al segle XIII— i encara menys castellà, sinó un emblema de la tradició política catalana, vinculada als comtes-reis i a les institucions pròpies del país.
Que aquest símbol encara onegi cada 31 de desembre a Palma és una afirmació implícita de continuïtat històrica, malgrat segles de repressió, centralització i espanyolització, especialment després de la derrota de 1715 i l’abolició de les institucions pròpies del Regne de Mallorca amb els Decrets de Nova Planta.
De festa nacional a acte despolititzat
Amb el pas del temps, i sobretot sota l’Estat espanyol contemporani, la Festa de l’Estendard ha patit un procés de despolitització conscient. Les institucions autonòmiques han tendit a presentar-la com una celebració merament “folklòrica” o “històrica”, desvinculant-la del seu contingut nacional català i del seu significat polític original.
Tanmateix, el nacionalisme català de Mallorca ha reivindicat la festa com el que realment és: una diada nacional de Mallorca, comparable al 11 de setembre a Catalunya o al 25 d’abril al País Valencià. Es celebra la conquesta i la repoblació catalanes de Mallorca, el moment fundacional de la Mallorca catalana.
Una diada per al present i el futur
En el context actual la Festa de l’Estendard ha de ser llegida com una eina de consciència nacional. La Festa de l’Estendard ha de recordar que Mallorca no és una regió perifèrica d’Espanya, sinó part bàsica i constitutiva de la Nació catalana.
Reivindicar el 31 de desembre és reivindicar la llengua, la memòria i la identitat catalanes de Mallorca. És afirmar que, malgrat els segles de dominació, el poble mallorquí continua existint i recordant d’on ve. I només un poble que coneix la seva història pot aspirar a ser amo del seu destí.
