La CUP ha decidit que una de les grans prioritats polítiques del país l’any 2026 és revisar la participació dels catalans en el colonialisme. Enmig del retrocés constant del català, de la precarització juvenil i de la degradació de molts serveis públics, els cupaires han presentat la denominada Xarxa de Municipis Decolonials, una iniciativa destinada a “qüestionar el llegat colonial” i a “reparar els danys” derivats d’aquest passat històric, segons informa El Nacional.
L’acte de presentació es va celebrar al Centre Social de Sants de Barcelona i va comptar amb la participació de diversos municipis governats o amb presència de l’extrema esquerra: Arenys de Mar, Malgrat de Mar, Sant Pere de Ribes, Sitges, Vilanova i la Geltrú, Blanes i Olot. També s’hi ha sumat Unitat contra el Feixisme i el Racisme (UCFR).
La iniciativa pretén investigar la participació de catalans en activitats vinculades al colonialisme espanyol, com el comerç d’esclaus, l’explotació de recursos o les migracions cap a les colònies. A més, es vol impulsar tallers escolars, unitats didàctiques i accions de protesta per reinterpretar el passat català des d’una òptica “decolonial”. La primera mobilització tindrà lloc el 6 de juny a Sant Pere de Ribes coincidint amb la fira El retorn dels indians.
La regidora d’Arenys de Mar i membre del Secretariat Nacional de la CUP, Pat Sillah, va resumir l’objectiu del projecte amb una frase reveladora: “El primer pas és identificar i qüestionar el pes del colonialisme”. Per la seva banda, la portaveu de la UCFR, Iolanda Maurici, va assegurar que “el colonialisme continua” i s’ho va fer venir bé per relacionar aquesta lectura històrica amb el conflicte actual «a Palestina».
Tot plegat reflecteix fins a quin punt l’esquerra catalana, en aquest cas la CUP, ha quedat atrapada en debats simbòlics completament allunyats de les preocupacions quotidianes de la majoria de la població. Mentre cada vegada més joves no poden emancipar-se, mentre el català perd parlants i presència social any rere any, i mentre Catalunya acumula problemes estructurals de cohesió, productivitat i inseguretat, la CUP considera prioritari obrir processos de revisió moral retrospectiva sobre el segle XIX.
La paradoxa és encara més accentuada en el cas català. Catalunya continua sent avui una nació sense estat, ocupada per Espanya i amb una llengua minoritzada que retrocedeix en pràcticament tots els àmbits. Però en lloc d’enfortir la consciència nacional o construir eines de supervivència cultural, una part de l’esquerra catalana sembla decidida a importar marcs ideològics nord-americans basats en la culpabilització històrica permanent i la fragmentació identitària.
Aquesta mena d’iniciatives alimenten una política de gestos morals, revisionisme simbòlic i autoflagel·lació col·lectiva que permet exhibir una suposada superioritat ideològica i moral sense haver d’afrontar cap transformació material de fons.
La Xarxa de Municipis Decolonials exemplifica així una tendència cada vegada més habitual: substituir la política concreta per rituals ideològics orientats a reinterpretar el passat nacional català mentre el present continua deteriorant-se.
