El 22 de maig de 1244 marca una fita clau en la història medieval del Regne de València: la conquesta de la ciutat de Xàtiva per part del rei Jaume I de Catalunya i Aragó, conegut com “el Conqueridor”. Aquest esdeveniment s’emmarca dins l’ampli procés de l’expansió territorial catalana pel que serien els regnes de València i de Mallorques durant la Reconquesta, i fou un pas decisiu en la consolidació del domini cristià sobre el territori valencià.
A mitjan segle XIII, Catalunya estava immersa en una etapa d’expansió cap al sud i cap a l’est, motivada tant per raons polítiques com econòmiques i religioses. Després de la conquesta de Mallorca (1229) i la ciutat de València (1238), l’objectiu era assegurar el control efectiu del territori i estendre la frontera de les conquestes catalanes més enllà del riu Xúquer.
Xàtiva, amb una posició estratègica entre València i Alacant i amb una poderosa fortalesa d’origen islàmic, era un enclavament clau per al control de les rutes interiors i del sud del territori. A més, la ciutat comptava amb una destacada activitat econòmica, especialment gràcies a la fabricació de paper, una indústria ja coneguda sota domini sarraí.
La campanya per a conquerir Xàtiva s’inicià mesos abans, amb una combinació de pressió militar i negociacions diplomàtiques. Jaume I, coneixedor del valor estratègic i simbòlic de la ciutat, desplegà un setge metòdic. Els habitants de Xàtiva, sarraïns, oferiren una resistència notable, aprofitant les fortificacions i el terreny muntanyós. Tanmateix, davant la pressió sostinguda i la impossibilitat de rebre suport exterior, la ciutat acabà rendint-se el 22 de maig de 1244.
La capitulació es plasmà en un pacte que garantí als musulmans la conservació de les seves propietats, la pràctica de la seva religió i una certa autonomia interna, tot i que aquestes condicions anirien canviant amb el temps. Aquesta política pactista era característica del rei Jaume, qui sovint preferia l’acord abans que la destrucció, per tal d’assegurar la pau i la continuïtat econòmica dels territoris conquerits.
Després de la conquesta, Xàtiva s’incorporà formalment al Regne de València i començà un procés de repoblació amb cristians procedents principalment de Catalunya. Amb el temps, la ciutat esdevingué un important centre cultural, religiós i econòmic dins la nova realitat catalana i cristiana del reialme.
La conquesta de Xàtiva representa un moment crucial dins l’obra de Jaume I, un monarca que combinà habilitat militar amb una destacada capacitat política per mantenir les conquestes d’unes terres que es van anar catalanitzant en llengua i cultura com a conseqüència de l’arribada d’un flux continu de població catalana que s’anà assentant a les noves terres conquerides.
La presa de Xàtiva el 22 de maig de 1244 no només fou un èxit militar, sinó un esdeveniment clau en la configuració del territori valencià. L’herència d’aquella conquesta encara es percep en la identitat i la història local, i recorda el paper de Jaume I com a figura central en la construcció política i cultural dels reialmes catalans medievals.
