«Catalunya va rebre les grans onades d’immigració castellana dels anys 60 del segle passat en un marc d’acollida i integració»
El dia 14 de desembre es va celebrar el Cercle d’Economia. El conseller Carles Campuzano i el demògraf Albert Esteve han posat de manifest la necessitat estratègica de polítiques destinades a gestionar de manera efectiva el flux migratori, en un context en què Catalunya s’enfronta al repte de superar els 9 milions d’habitants.
Enmig d’una societat amb tensions evidents, la immigració emergeix com un tema de preocupació per a la ciutadania i la política.
Des de la inesperada victòria del Partit de la Llibertat de Geert Wilders als Països Baixos passant per la recent aprovació d’una llei de deportació d’immigrants il·legals al Regne Unit, la immigració es presenta com un repte cabdal per a les democràcies occidentals.
L’acte del Cercle d’Economia
El Cercle d’Economia ha inaugurat el cicle «La immigració als països avançats: problema o solució?». En aquest marc, Carles Campuzano, conseller de Drets Socials de la Generalitat de Catalunya, i Albert Esteve, director del Centre d’Estudis Demogràfics (CED), han abordat la situació actual en una trobada moderada per Rita Almela amb el suggeridor títol «Som 8 milions… i ara què?».
Esteve, cap del CED, va destacar la transició demogràfica de Catalunya. Va declarar que “va passar dels 6 milions de població d’una manera previsible, amb més naixements que defuncions.” No obstant això, la realitat actual és diferent, amb un pes de la immigració entre la joventut sense precedents. Aquest any, Catalunya ha acollit aproximadament 140.000 nous habitants, un quart dels quals han arribat a l’estat espanyol.
Albert Esteve ha assenyalat els orígens preponderants dels immigrants, destacant els 400.000 procedents de països llatinoamericans en les dues darreres dècades. Amb una disminució de la procedència africana, Esteve ha avançat una previsió de l’arribada de 500.000 persones a l’Estat espanyol anualment, amb un 20-25% destinat a Catalunya. Per això, ha plantejat la possibilitat d’arribar als 9 milions en poc més de 10 anys.
Les declaracions de Campuzano
El conseller Carles Campuzano ha identificat els quatre reptes principals en l’àmbit demogràfic, incloent-hi el fenomen d’envelliment, la persistència de la pobresa, les dificultats d’emancipació dels joves, les baixes taxes de fecunditat i la necessitat d’adaptar els serveis socials als canvis socials.
Amb un toc d’optimisme, Campuzano ha recordat la diversitat de Catalunya. Ha donat exemples com Maria Branyas, la persona més longeva del món de 116 anys, subratllant el compromís històric amb la «benvinguda i integració». No obstant això, ha reconegut el repte de «viure junts», indicant que la Generalitat manca d’eines suficients per a una política migratòria completa, amb un 13% que obté el permís de residència a través de programes d’aprenentatge lingüístic.
A més a més, Campuzano també ha parlat que Catalunya va rebre les grans onades d’immigració castellana dels anys 60 del segle passat en un marc d’acollida i integració. Així, ha menystingut que a data d’avui bona part d’aquell substrat demogràfic encara parla castellà i no s’ha integrat pas en el poble, cultura i llengua catalanes.
Cal un Estat per a gestionar la immigració?
Gestionar el flux migratori, segons Campuzano, requereix estratègia i una referència al model quebequès com a exemple d’un país sense estat amb una política migratòria pròpia. Ha vinculat aquestes demandes amb la necessitat d’un finançament més robust, amb implicacions en l’educació, el mercat laboral i el sistema sanitari.
Albert Esteve ha expressat el seu escepticisme sobre les polítiques de foment de la fecunditat, subratllant els desafiaments relacionats amb l’emancipació juvenil. En relació amb la baixa fecunditat, Campuzano ha abordat la manca d’ajudes a la criança a Espanya en comparació amb altres països de la UE.
En una crida a la responsabilitat col·lectiva, Campuzano ha assenyalat la necessitat d’encarar la vellesa amb polítiques preventives, amb un enfocament més enllà dels 65 anys. Amb la construcció de noves residències públiques amb fons europeus, ha anticipat una transició cap a habitatges més petits, amb mesures preventives i increment de recursos públics.
L’esment a Ripoll
La trobada també va abordar la preocupació plantejada per Miguel Trias sobre la plataforma ultra de l’alcaldessa de Ripoll centrada en la immigració. Campuzano, destacant els aspectes positius del passat, ha assenyalat que la situació a Ripoll no és exclusivament un problema migratori, sinó també una conseqüència de la mala gestió dels atemptats del 17-A. Ha instat a evitar la sensació de descontrol, construir consensos i protegir els barris desfavorits.
La intervenció de Jordi Pujol
L’expresident Jordi Pujol ha intervingut, qualificant la qüestió migratòria com un «tema de vida o mort» i assenyalant que és el problema més crucial de Catalunya. El president ha recordat que en una conversa amb membres del govern del PP dels anys d’Aznar, li van dir que amb l’allau immigratori que rebria Catalunya, en uns anys el «problema» del català quedaria mort.
Tot i reconèixer els riscos, ha expressat la seva satisfacció pel compromís històric del país amb el no-tancament envers els forasters. No obstant això, ha destacat la importància de la catalanització com a part clau de la integració dels nouvinguts, amb una crida a revisar els escrits de figures com Pujol, Josep Benet, Joan Reventós i Francesc Candel sobre aquest tema.
L’efecte de les declaracions del col·loqui a les xarxes socials
La celebració d’aquest acte anomenat “Som 8 milions… i ara què? ha generat força ressò a les xarxes socials, arran que el mateix Carles Campuzano l’ha anunciat al seu perfil d’X.
Múltiples usuaris de la mateixa xarxa han titllat a Campuzano i al propi Esteve d’ “etnocides” i han qüestionat amb força les seves declaracions.
Certes piulades han denunciat i posat èmfasi en el fet que “no hi cabem tots”, ancorant-se al fet que les reserves d’aigua estan sota mínims i “que no hi ha recursos per a tots”.
D’altres publicacions han assegurat que “sobra gent a Catalunya” i s’han pogut veure missatges a la plataforma com el següent: “Voleu parar de destruir Catalunya?”
