La publicació recent d’un article a El Nacional, sota el títol «La cacera d’Orriols: imatge sòrdida trepitjant Puigdemont a l’únic diari que ‘paga’ la líder d’AC» ha reobert el debat sobre el tractament mediàtic que rep Sílvia Orriols, batllessa de Ripoll i líder d’Aliança Catalana. L’article, que la vincula sense proves amb una imatge generada per intel·ligència artificial en què se la veu al damunt d’un carles Puigdemont estès a terra, i amb un contracte publicitari municipal amb un mitjà local, ha estat interpretat per molts com un nou intent d’associar el seu nom a controvèrsies sense proves concloents.
Acusacions sense base documental
El text crític apunta que l’Ajuntament de Ripoll, encapçalat per Orriols, hauria “premiat” el mitjà Girona Notícies amb contractes de difusió institucional, tot suggerint que aquesta relació comportaria afinitats polítiques. Tanmateix, segons fonts municipals i la documentació disponible al portal de transparència, aquests contractes corresponen a convenis habituals de comunicació institucional que ja existien amb anteriors equips de govern, destinats a promoure activitats públiques i informació de servei.
La pròrroga d’aquests acords, d’altra banda, figura com una pràctica administrativa ordinària en molts ajuntaments de mida similar, i no consta cap irregularitat comptable ni cap advertiment dels òrgans de fiscalització corresponents.
La imatge polèmica i la seva instrumentalització
L’article original utilitza com a element central una imatge digital on una figura que s’assembla a Sílvia Orriols apareix trepitjant Carles Puigdemont sense cap evidència que vinculi la líder d’Aliança Catalana amb la seva elaboració o difusió. Malgrat això, la peça en qüestió la presenta com si hi hagués una relació directa o una aprovació tàcita, sense aportar cap prova.
Un patró de cobertura hostil
La polèmica s’inscriu en un context més ampli de cobertura mediàtica especialment dura cap a Orriols, sovint centrada en aspectes polèmics o en insinuacions personals. Diversos observadors apunten que el tractament de la premsa amb la líder d’Aliança Catalana és desproporcionat en comparació amb altres figures polítiques que també mantenen contractes institucionals amb mitjans locals. Tanmateix, aquesta mateixa premsa no condemna, ni de bon tros, amb la mateixa duresa les agressions que sovint pateixen els militants d’Aliança Catalana en les seves parades informatives per part de militants d’organitzacions d’extrema esquerra.
Aquesta asimetria contribueix a una percepció pública esbiaixada i erosiona la confiança ciutadana en la imparcialitat informativa.
El rerefons polític
El debat no es limita a una qüestió de publicitat institucional, sinó que reflecteix la tensió creixent entre Sílvia Orriols i Aliança Catalana i determinats sectors mediàtics que l’han convertit en blanc de crítiques constants. La seva posició dissident dins de l’independentisme i el discurs clarament diferenciat en matèria de seguretat i immigració l’han situat en el centre d’un debat polític intens, on sovint es confonen les discrepàncies ideològiques amb acusacions morals o personals.
Tot i la contundència del titular i del to utilitzat, l’article de El Nacional no presenta proves verificables que sostinguin la idea d’un ús irregular de fons públics ni d’una implicació d’Orriols en la difusió d’imatges ofensives. La manca de contrast documental i l’ús de recursos visuals manipulats apunten més aviat a una estratègia de desgast polític que no pas a una denúncia fonamentada.
