La 57a Renovació de la Flama de la Llengua Catalana se celebrarà durant el mes de febrer de 2026 amb un ampli programa d’actes culturals, excursionistes i institucionals, organitzats enguany per la Secció Excursionista del Centre de Lectura de Reus, en el marc del seu 125è aniversari. L’esdeveniment, impulsat per la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC), manté viu d’ençà de 1970 el compromís amb la llengua catalana i l’homenatge a Pompeu Fabra.
Els actes van començar el divendres 6 de febrer, amb la sortida de Reus cap a Prada de Conflent, on els participants van fer estada i van visitar els monestirs de Sant Miquel de Cuixà i Sant Martí del Canigó. El diumenge 8 de febrer va tenir lloc l’acte central: l’encesa solemne de la Flama davant la tomba de Pompeu Fabra, al cementiri de Prada, on va començar el seu recorregut simbòlic.
La Flama continuarà el seu camí fins al Tossal del Rei, al País Valencià, el diumenge 15 de febrer, en un acte que simbolitza la unitat lingüística dels territoris dels Països Catalans o Catalunya Gran. Finalment, la renovació culminarà el 22 de febrer amb l’arribada de la Flama al monestir de Montserrat, on romandrà encesa durant tot l’any a l’atri de la basílica. Enguany, com l’any passat, l’arribada de la Flama a Montserrat s’emmarca en els actes del Mil·lenari de l’abadia.
Paral·lelament, el 5 de febrer s’ha programat a Reus la projecció del documental Jordi Mir. Pompeufebrant Catalunya, amb la presència del protagonista i del director del film, com a acte previ de caràcter cultural i divulgatiu.
La Renovació de la Flama de la Llengua Catalana és una tradició anual de caràcter cívic, cultural i reivindicatiu impulsada per la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC). Té els seus orígens en l’any 1968, en el marc de la commemoració del centenari del naixement de Pompeu Fabra i en plena dictadura franquista, com a resposta a la preocupació pel futur de la llengua catalana i la seva marginació pública per part de l’imperialisme castellà del règim de Franco. L’objectiu principal era organitzar un acte anual de reafirmació lingüística i cultural que mantingués viva la consciència col·lectiva.
L’any 1970 es va institucionalitzar la celebració amb la instal·lació d’una llàntia votiva permanent a l’atri de la basílica de Montserrat, obra de l’escultor Rafael Solanic, amb el lema: «L’encengué la fe, la portà l’esforç i la manté la voluntat d’un poble». D’aleshores ençà, la flama es renova anualment de manera ininterrompuda, convertint-se en un símbol viu de resistència nacionalista catalana.
El ritual central consisteix en encendre la Flama a la tomba de Pompeu Fabra, a Prada de Conflent, on va morir el 1948, i portar-la simbòlicament fins a Montserrat, sovint fent-la passar per diversos punts dels territoris dels Països Catalans. Aquest recorregut simbolitza la unitat lingüística i cultural de la Catalunya Gran i la continuïtat de la llengua.
Durant més de cinc dècades, l’organització ha anat a càrrec, any rere any, de diferents entitats excursionistes, culturals i cíviques, que han combinat actes culturals, caminades populars, conferències, concerts, recitals poètics i ofrenes florals, mantenint sempre el component reivindicatiu i participatiu. Algunes edicions han mobilitzat milers de persones, consolidant l’acte com una de les manifestacions simbòliques més importants en defensa del català.
Amb motiu del 40è aniversari, l’any 2008, la FEEC va impulsar un acte institucional de reconeixement a totes les entitats i persones que havien fet possible la continuïtat de la Flama, i va publicar un volum commemoratiu sobre la seva trajectòria històrica.
L’any 2026, la Renovació arriba a la seva 57a edició, consolidada com una tradició plenament arrelada, que uneix muntanya, cultura, història, nacionalisme i compromís lingüístic, i que continua transmetent el missatge de defensa activa de la llengua catalana a les noves generacions.
