Ahir l’Athletic de Bilbao va celebrar la victòria del seu equip a la final de la Copa del Rei espanyola contra el Mallorca. La celebració es desenvolupà principalment al riu Ibaizabal, a la capital de Biscaia, riu que els membres del club van navegar a bord d’una gavarra.
En el moment en què els jugadors havien de fer els seus discursos individuals adreçant-se a la multitud, el jugador Asier Villalibre va fer una encesa defensa i vindicació de la llengua autòctona del País Basc. Villalibre va dir el següent:
“Aquí hi ha molta gent i molts joves. Sempre es diu que tenim molta influència. No vull que oblideu mai quin és un dels fonaments més grans de l’Athletic: la llengua basca. De debò que és molt bonic sentir el basc a San Mamés, al carrer, a Bilbao, on sigui. Joves, heu de continuar parlant en basc. Mestres, heu de continuar ensenyant la nostra llengua. Hem de continuar donant impuls a un dels fonaments més importants de la nostra vida. Visca el País Basc!”.
És impensable que un jugador de futbol català, del Barça o de qualsevol altre equip, faci un discurs públic semblant al que va fer ahir Asier Villalibre, però en defensa de la llengua catalana i demanant a la gent que parli en català arreu. Els catalans, i encara més els personatges públics del món de l’esport, estem acomplexats en la defensa del nostre poble i la nostra identitat. Per això cal tenir exemples com el d’aquest jugador de futbol basc que ha posat per davant de tot la seva dignitat i la dignitat del seu poble.
