En el vast mosaic de la literatura catalana de finals del segle XIX i primeres dècades del XX, hi trobem figures que, sense haver passat a la posteritat, van tenir un paper actiu en la construcció d’una cultura nacional moderna i en la reconstrucció de la consciència nacional catalana. Una d’aquestes figures és Josep Burgas i Burgas, escriptor i, sobretot, autor teatral que va entendre l’escena no només com un espai artístic, sinó com una plataforma per a crear consciència nacional.
Nascut a Barcelona el 7 de maig de 1876, Burgas va créixer en un ambient marcat per l’empremta de la Renaixença catalana, que havia impulsat la recuperació del català com a llengua literària i havia contribuït decisivament a la revalorització de la cultura pròpia. En aquest context, Burgas es va inserir en una tradició teatral catalana del tot viva entre finals del segle XIX i principis del XX.
El tret més definitori de la seva trajectòria és, sens dubte, el seu compromís amb un teatre nacionalista català. Les seves obres aspiraven a reforçar una consciència col·lectiva, a donar forma escènica a una idea de país. En un temps en què la qüestió nacional es trobava al centre del debat polític i cultural, Burgas va convertir el seu teatre en un instrument de refermament identitari. Les seves peces evocaven el passat nacional català i reivindicaven la dignitat del poble català.
Aquesta voluntat es fa especialment evident en obres com Jordi Erín (1906); Els segadors de Polònia (1912), una obra que finalitza amb la frase «Visca la llibertat de nostra terra!»; Sota el cel de la Pàtria (1916), El drap sagrat (1920) i Els esclaus de la terra (1933).
Aquest posicionament el situa en una línia de teatre que podríem qualificar de patriòtic, en paral·lel a altres autors del seu temps, com Àngel Guimerà, Santiago Rusiñol, i anteriorment Antoni Ferrer i Codina, tot i que en el cas de Burgas aquesta dimensió nacionalista esdevé especialment central i persistent. El seu no era un teatre dirigit a les elits intel·lectuals sinó que era pensat per a connectar amb el públic i transmetre un missatge clar: el nacionalisme català.
Amb el pas del temps, la figura de Josep Burgas ha quedat del tot amagada en la història de la literatura i el teatre catalans, a desgrat de la gran popularitat de les seves obres en el seu moment. L’absència d’obres que hagin esdevingut clàssics indiscutibles i la força d’altres noms com el de Guimerà l’han deixat en segon o tercer pla. El domini progre i antinacionalista en el teatre català contemporani no ha ajudat tampoc a l’hora de donar a conèixer la seva obra. Tanmateix, com ja hem dit, en els anys en què es mantingué actiu, el primer terç del segle XX, les seves obres eren representades amb profusió arreu de Catalunya i contribuïren a estendre la consciència nacional catalana entre el nostre poble.
Josep Burgas va morir en l’anonimat l’any 1950.
