El president Pujol, en una visita a Mollerussa i entrevistat pel mitjà Comarques de Ponent, va afirmar que estem en un moment «preocupant des d’un punt de vista d’identitat» i que el més important és treballar per aconseguir «que Catalunya segueixi sent catalana».
En aquest sentit, va expressar que calen «polítiques d’ensenyament, polítiques socials i polítiques d’habitatge» per integrar la immigració a Catalunya. En cas contrari, Pujol creu que «estem en perill de perdre la nostra identitat com a catalans», la qual cosa «no ens podem permetre».
Pujol també va expressar la seva preocupació per una classe política catalana que veu desorientada, tot i que creu que en els seus 23 anys de mandat «vaig passar èpoques molt pitjors».
Finalment Pujol va afegir que tot i aquestes dificultats nacionals té confiança en el futur del país.
Que Catalunya segueixi sent catalana havia estat fins ara, sorprenentment, un objectiu i un lema titllats pels sectors progres i l’establishment català com ultradretans o fins i tot racistes, convertint-la en una idea que fins i tot fes vergonya pronunciar. Terminologia, que, no obstant això, ha estat utilitzada sense recances pel nacionalisme extraparlamentari. Sembla, doncs, que, a poc a poc, el discurs que propugna una Catalunya catalana es va normalitzant i es va situant en la centralitat política del país.
