Després que una delegació d’Aliança Catalana fos convidada per Alternativa per Alemanya (AfD) a la nit electoral d’aquest partit a Berlín, la formació de Sílvia Orriols ha rebut diverses crítiques a les xarxes. Aquestes crítiques es centren en el fet que Alternativa per Alemanya és un partit que ha estat acusat de feixista, ultradretà i amic de Rússia. És per això que Jordi Aragonès, un dels màxims dirigents d’Aliança Catalana, ha volgut explicar en un llarg enfilall a X els motius pels quals, a parer seu, a l’independentisme català li convé de tenir relació amb Alternativa per Alemanya.
En primer lloc, Aragonès ha argumentat el fet que AfD ha quedat segon a les eleccions nacionals d’Alemanya, que és un dels països més poderosos del món. Ha recordat, així mateix que el 2017 AfD va defensar l’independentisme català al Parlament alemany, tot criticant els cops de porra espanyols.
A l’hora de negar un suposat vincle de l’AfD amb el feixisme, Aragonès argumenta que és una formació que va néixer com a «escissió dels grans partits alemanys», els conservadors del CDU i els liberals del FPD. A més, Alemanya és un estat que no permet l’existència de partits amb vincles nazis, explica Aragonès, i si l’AfD tingués aquests vincles hauria estat il·legalitzat. A més, és un partit que segons Aragonès, té un llarg historial de condemna de l’antisemitisme, cosa que l’allunya encara més d’unes suposades posicions feixistes.
D’altra banda, segons Aragonès, a l’independentisme català li convé entrar amb relacions amb l’AfD perquè és l’únic partit alemany en bona sintonia amb el nou govern dels Estats Units i també perquè és un partit contrari al desgavell energètic promogut pels partits sistèmics alemanys i que defensa la sobirania nacional del seu país. El fet que sigui un partit contrari a la immigració massiva i a l’islamisme radical també és positiu, segons Aragonès.
La defensa de la democràcia directa inspirada en Suïssa per part de l’AfD també és quelcom positiu, cosa que, segons Jordi Aragonès, connecta aquest partit amb l’independentisme català, així com la seva defensa de la reducció de la burocràcia i de l’intervencionisme estatal.
Finalment Jordi Aragonès argumenta que si Aliança Catalana no comença a teixir aliances internacionals en tant que partit independentista que és, el buit que deixi serà ocupat pels partits espanyols, donada la passivitat i la renúncia dels partits processistes a l’hora de consolidar bones relacions amb partits d’altres països. En aquest sentit, Aragonès assevera que «no es tracta de compartir el 100% del seu programa, sinó d’establir relacions amb forces polítiques influents».
