L’Associació dels Oficis i el Patrimoni ha fet públic un emotiu reconeixement a la trajectòria vital i humana de Joan-Pere Vergès, antic coronel de l’exèrcit de l’aire francès i veí de Ceret, que fa més de quaranta anys dedica la seva vida a la restauració de l’església romànica del segle XII de Sant Martí de Cortsaví (el Vallespir), a la Catalunya del Nord.
Amb gairebé 89 anys, Vergès s’ha convertit en un símbol del compromís individual amb la preservació del patrimoni històric. La seva vida, marcada per una trajectòria professional diversa —controlador aeri, enterramorts, apicultor, caçador, picapedrer, escriptor i falconer—, ha trobat en la recuperació de Sant Martí l’obra culminant de tota una existència.
La seva relació amb l’església va començar l’any 1981, durant una excursió al Canigó, quan va descobrir l’edifici en estat de ruïna: abandonat, sense teulada, amb els murs degradats i envaït per la vegetació. Aquella troballa va suposar un autèntic punt d’inflexió vital. Convençut que havia trobat la missió de la seva vida, va fundar l’associació «Salvaguarda de Sant Martí de Cortsaví» i va posar en marxa un projecte de restauració que s’ha perllongat durant més de quatre dècades.
Gràcies al seu lideratge, més de 2.400 voluntaris d’arreu d’Europa han participat en les tasques de neteja i reconstrucció de l’església. Amb l’ajut de diverses institucions, com la Fundació del Patrimoni, la Direcció Regional d’Afers Culturals (DRAC) i altres organismes, l’església ha anat recuperant progressivament la seva estructura original: la nau, l’absis semicircular, el presbiteri i la porta romànica, reconstruïda seguint el model de Sant Pere de Riuferrer.
Recentment, el projecte ha entrat en la seva fase final amb la reconstrucció del campanar quadrat, del qual només en restaven els fonaments. Una estructura de fusta de més de 1.600 quilos ha estat instal·lada amb gran precisió, i la nova teulada de pissarra ha retornat a Sant Martí la seva silueta històrica.
Tanmateix, encara resta pendent la pavimentació del sòl interior, actualment de terra batuda. Vergès ha expressat el seu desig més íntim: poder veure aquesta darrera fase culminada abans de morir. «Si acabo aquesta església, guanyaré el meu seient al paradís», recorda sovint, evocant les paraules de la seva mare.
Més enllà de la dimensió arquitectònica, l’Associació dels Oficis i el Patrimoni subratlla el profund component humà i espiritual del projecte. Per a Vergès, la restauració de Sant Martí ha estat sobretot una obra col·lectiva, basada en la solidaritat, la transmissió de coneixement i el vincle entre persones. «L’humà és al centre de tots els projectes», defensa.
Avui, Sant Martí de Cortsaví s’erigeix novament com un espai de pau, silenci i memòria viva, testimoni del poder transformador de la perseverança i de l’amor pel patrimoni.
