L’escriptora d’origen marroquí Hanan Serroukh, que col·labora amb els cossos de seguretat per a lluitar contra el terrorisme islamista, acaba de publicar un llibre en castellà, Coraje. El precio de la libertad, en el qual narra la seva trajectòria vital, fugint d’un matrimoni forçat amb un islamista, quan era jove a finals dels anys 80 i vivia a Figueres.
Amb motiu de la publicació d’aquest llibre Serroukh ha estat entrevistada per Sònia Fuentes al digital Empordà, i en aquesta entrevista explica diversos detalls de com l’islamisme més radical s’ha introduït i ha arrelat amb força a la capital de l’Alt Empordà.
Serroukh explica com el segon marit de la seva mare (que es va casar amb ella després de la mort del pare de Serroukh) li prohibia de participar en activitats esportives quan era menor d’edat i anava a l’escola a Figueres. La feia anar tapada perquè deia que el cos femení era pecaminós. Aquest islamista, el segon marit de la seva mare, va ser qui va obrir la primera mesquita a la ciutat i qui als anys de la dècada de 1980 “va introduir conceptes com el dels Germans Musulmans i la seva influència”. Segons Serroukh, aquest home “es va convertir en interlocutor entre la comunitat, l’administració i dirigents polítics de Figueres i altres municipis”. L’entrevistada prefereix no fer públics els noms dels implicats, per seguretat.
Pel que fa la situació que es viu actualment a Figueres en relació amb l’islamisme creu que s’ha produït la “formació d’una societat paral·lela, amb joves nascuts a la ciutat que viuen segons valors i paràmetres diferents” de la mateixa manera que això ja ha passat a Bèlgica, França o Holanda.
Serroukh afirma que a Figueres els Germans Musulmans estan explotant les fissures socials “per manipular la població” musulmana. També afegeix que “molts elements de l’islamisme s’han blanquejat, guanyant capacitat d’influència i perpetuant la divisió social”. Per a Serroukh tot plegat ha provocat que la societat figuerenca hagi cedit en favor d’una “convivència comuna”, fet que ha provocat que s’hagi “diluït la seva identitat”. Així s’ha afavorit que Figueres s’hagi convertit “en un punt estratègic per als moviments islamistes, que han utilitzat la seva posició fronterera per estructurar una societat paral·lela”. Així, segons Hanan Serroukh, la diversitat “no ha cohesionat, sinó fragmentat” la societat. A Figueres, Serroukh afirma que la idea que hi hagués una mesquita “generava incredulitat” i “ara n’hi ha moltes”. També creu que acceptar el menú halal a les escoles ha marcat un canvi profund, i hi ha “controls socials creixents que recorden una policia islàmica” en la comunitat musulmana.
