La mediadora sociocultural Hanan Serroukh, nascuda a Barcelona i crescuda a Figueres, ha concedit una sucosa entrevista publicada avui a La Contra de La Vanguardia que trenca molts tabús sobre la immigració marroquina (i musulmana en general) a Catalunya i a l’estat espanyol. Aquesta dona, que als 14 anys va haver de fugir de la seva família perquè la volien casar amb un desconegut, ha fet una sèrie d’afirmacions a les quals cap partit processista voldria donar suport, que encara tenen més valor pel fet de venir d’una mediadora sòcio-cultural que coneix perfectament la comunitat marroquina instal·lada a Catalunya i que ella mateixa és d’origen marroquí.
Com hem dit, Serroukh va haver de fugir de la seva família perquè no la casessin forçosament quan només tenia catorze anys, i per això ella declara que avui “la comunitat [marroquina] em considera una prostituta”.
“No és un èxit que tinguem un hijab al Parlament, respon a aliances”
Serroukh afirma que les nenes musulmanes a Reus, ciutat que qualifica de “bressol del salafisme”, quan surten de la madrassa (escola islàmica) vesteixen totes de negre. Així, segons ella, “no és un èxit que tinguem un hijab al parlament, respon a aliances”. La mediadora sociocultural, que col·labora amb la policia en la lluita contra el terrorisme gihadista, insinua que hi ha pactes ocults entre els partits sistèmics i l’islamisme que s’està introduint a Catalunya.
L’entrevistada afirma que el l’islamisme fa servir el multiculturalisme per introduir-se en les societats europees. “Els islamistes radicals que van arribar a Europa van ser capaços d’estructurar una xarxa amb la població migrant i tenir accés al finançament europeu utilitzant projectes de multiculturalisme, creació de mesquites…, això els ha permès crear xarxes impressionants”, afegeix Serroukh. Aquestes xarxes són de “captació i de poder d’influència en la política”.
Serroukh afirma que a les nenes musulmanes se’ls permet d’anar a les escoles públiques perquè després de l’horari lectiu van a les madrasses (escoles musulmanes) que contrarresten els ensenyaments rebuts a l’escola pública. Aquestes madrasses són “dirigides per líders islamistes” i “es financen amb diners públics”, segons la mediadora. “Les famílies musulmanes que no porten les seves nenes a les madrasses estan considerades infidels, traïdores a la comunitat”, continua Serroukh, i això “amb la complicitat i la falta d’honestedat política”.
Així mateix, també afirma que el hijab “no és un signe religiós, és un instrument polític” i continua explicant que “cada dona que porta un hijab a Europa és una conquesta social i política per als islamistes”.
