Els resultats de les eleccions al Parlament de Portugal han representat una sorpresa, almenys relativa, sobretot pel que fa al gran augment en els suports a Chega, un partit que fins fa cinc anys ni tan sols existia i que ahir va aconseguir el 18% dels vots emesos i 48 diputats sobre els 230 que té el Parlament de la nació lusitana.
L’Aliança Democràtica, partit de centre-dreta tradicional ha estat el partit guanyador de les eleccions, amb un 28,63% dels vots i 76 diputats: D’altra banda, el Partit Socialista, fins ara en el poder amb 120 diputats (que els concedia una folgada majoria absoluta) i el 41,3% dels vots, ara només ha obtingut 77 diputats i el 28,66% dels vots.
La distribució de la resta dels diputats i dels vots ha estat la següent:
Iniciativa Liberal (amb un 5,08% dels vots i 8 diputats); Bloc d’Esquerra (4,46% dels vots i 5 diputats); l’aliança entre comunistes i ecologistes (3,3% dels vots i 3 diputats); el partit d’esquerres Livre (amb 3,26% dels vots i 4 diputats); una coalició de partits minoritaris de dreta i de Madeira (0,86% dels vots i 3 diputats); i el Partit Animalista (1,93% dels vots i 1 diputat).
D’aquesta manera, el gran vencedor de les eleccions és Chega, liderat per André Ventura, un antic comentarista de futbol, que ha portat el seu partit a una gran victòria. Chega va obtenir 399.000 vots a les eleccions parlamentàries del 2022 i ara n’ha aconseguit 1.108.000, gairebé el triple.
Chega té com a bandera la lluita contra la corrupció, un mal endèmic a Portugal i que els partits de l’estatu quo, tan de dreta com d’esquerra, no han volgut o no han sabut lluitar; però també fan bandera de la lluita contra l’arribada massiva d’estrangers a Portugal, que ha desfigurat sobretot les grans ciutats, com la capital Lisboa, i que fa que molts portuguesos ja no reconeguin el seu país.
A la lluita contra la corrupció i contra la immigració massiva, s’hi uneixen un conservadorisme social, sobretot pel que fa la defensa de la família tradicional, el nacionalisme portuguès i la defensa dels valors i la cultura propis, i l’aposta per un liberalisme econòmic que permeti pujar el nivell de vida dels portuguesos, que han de patir sous baixos i uns preus del lloguer disparats.
Ara es veurà amb qui pacta el centredreta que ha guanyat les eleccions, liderat per Luis Montenegro, el qual va declarar no pactaria amb Chega, als quals titlla de xenòfobs i racistes. Així, no sembla fàcil que hi hagi un pacte entre l’Aliança Democràtica i Chega, tot i que el líder d’aquest darrer partit, André Ventura, va dir que estava obert a ajudar qui fos a construir el proper govern portuguès.
Per això és molt possible que la dreta sistèmica de l’Aliança Democràtica hagi de governar en minoria, perquè tampoc sembla possible cap mena de pacte amb els socialistes, cosa que fa augurar que els propers mesos i anys portin a una remarcable inestabilitat política.
Chega i la immigració
Sembla que la oposició de Chega a la immigració massiva que fa anys que arriba a Portugal ha estat el factor clau en el seu meteòric ascens els darrers cinc anys.
Centenars de milers d’immigrants procedents del Magrib, l’Àfrica Negra i l’Orient s’han establert a Portugal les darreres dècades, canviant radicalment la fesomia de les grans ciutats, com la capital Lisboa i Oporto, així com de desenes de viles i ciutats mitjanes. Els portuguesos han vist amb preocupació l’augment de població forastera, així com l’ascens de l’islam, quan fa poques dècades tan sols hi havia petites minories d’immigrants procedents de les excolònies africanes.
Chega ha recollit les preocupacions dels portuguesos en aquesta qüestió i el malestar identitari que això els ha provocat i per això ha presentat una sèrie de mesures que proposen en aquesta matèria.
Així, proposen que els immigrants només puguin rebre ajudes públiques després d’haver cotitzat un mínim de cinc anys a Portugal. D’altra banda, Chega proposa quotes pel que fa l’entrada d’immigrants en funció de la seva qualificació i de les necessitats de l’economia portuguesa, així com crear el delcite de residència il·legal en sòl portuguès.
