Canvis en la Revista de Catalunya. Aquesta històrica capçalera, referent en el pensament i les humanitats a Catalunya, que enguany celebra el seu Centenari, ha efectuat un relleu generacional en la seva direcció. El nou Patronat de la publicació continuarà treballant, com ho ha fet durant tota la seva història, “al servei de Catalunya i de la llengua i la cultura catalana”, tal com ha publicat la revista en el seu web. Els diferents òrgans de govern de la Revista de Catalunya, Patronat, Consell Assessor i Consell de Redacció, s’han renovat.
El nou director de la revista serà Frederic J. Porta (Barcelona, 1996), politòleg i doctor en Història, investigador en Història contemporània de Catalunya especialitzat en l’independentisme. Frederic J. Porta és conegut també per ser director també d’una altra revista, Esperit, de política, cultura i pensament, una publicació que està marcant el camí, a nivell teòric, del nou nacionalisme català. Porta és coordinador de Daniel Cardona. Obra escrita completa, una obra que aplega tots els textos redactats per un dels pares del nacionalisme català, i coautor, juntament amb Fermí Rubiralta i Fèlix Villagrasa, de Josep Dencàs i Puigdollers. El conseller maleït, sobre aquest destacat personatge de l’independentisme català de la dècada de 1930, a més de diversos articles publicats en revistes especialitzades sobre la història del nacionalisme i l’independentisme catalans a cavall dels segles XIX i XX.
Els nous membres de tots els òrgans de govern de la Revista de Catalunya són els següents:
Pel que fa el Patronat: Oriol de Marcos, en serà el nou president en substitució de Josep M. Roig; Frederic J. Porta, el nou secretari, en substitució de Jordi Manent; Eudald Font, serà el tresorer, en futura substitució de Josep Reyner; Dolors Clotet, vocal; Francesc Fontbona, vocal; Bernat Mallén, vocal; Josep M. Murgades, vocal; Joan Manuel Tresserras, vocal; Guillem València, vocal; Vicenç Villatoro, vocal.
El Consell Assessor serà format per: Dr. Jordi Casassas, historiador, de l’Institut d’Estudis Catalans; Dr. Cèsar Calmell, musicòleg i professor de la UAB; Dr. Josep M. Domingo, professor de Literatura Catalana de la UB; Dr. Valentí Gual, historiador, de la Universitat de Barcelona; Dr. Fermí Rubiralta, historiador; Dr. Flocel Sabaté, historiador, de la Universitat de Lleida; Dr. Josep Maria Sans Travé, historiador i arxiver i acadèmic de número de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona; Dr. Antoni Simon Tarrés, Catedràtic d’Història Moderna de la UAB; Dr. Jaume Sobrequés, historiador, de la Societat Catalana d’Estudis Històrics.
En Frederic J. Porta, com a nou director, estarà acompanyat pel següent Consell de Redacció: Dolors Clotet, Departament d’Educació; Roser Cussó, de la Universitat Paris-1 Panthéon Sorbonne; Adrià Fortet, de la Universitat Autònoma de Barcelona; Francesc Xavier Hernàndez Cardona, de la Universitat de Barcelona; Gerard Llorens, de la Universitat Pompeu Fabra; Bernat Mallén, de l’Institut Català d’Avaluació de Polítiques Públiques; Mercè Morales, de la Societat Catalana d’Estudis Històrics. Secretària de Redacció: Júlia Martínez. Secretaris del Consell de Redacció: Víctor Cuadrado i Víctor López Mirabet.
La Revista de Catalunya va ser fundada el juliol de 1924, en plena dictadura de Primo de Rivera, per Antoni Rovira i Virgili, un dels principals teòrics del nacionalisme català del primer terç del segle XX. A partir d’aleshores múltiples i molt destacats personatges de la cultura catalana d’abans del franquisme van publicar articles en aquesta revista, que esdevingué la principal tribuna de la cultura catalana d’aquells anys. L’insigne historiador Ferran Soldevila en fou el director entre 1930 i 1939. Durant el franquisme i de l’exili estant la revista anà apareguent de forma intermitent, per les terribles circumstàncies de persecució política en què es trobava la cultura catalana aleshores. El 1986 començà la nova etapa de la Revista de Catalunya, aleshores dirigida per un altre dels grans de la nostra cultura, Max Cahner. La darrera directora de la revista fou la filòloga Lluïsa Julià, d’ençà de 2022.
